La carrera espacial (per Boreas Mun)

[rush]

Sóc Boreas Mun, historiador, i em disposo a narrar els nostres primers passos en la carrera espacial. Els primers passos d'aquells valents que de cop i volta van decidir que volien anar a l'espai, que volien trepitjar Mun (la lluna del nostre planeta Kerbin), que volien veure si hi havia altres planetes al voltat de Kerbol (l'estrella que hi ha al centre del nostre sistema al voltant de la qual orbiten tots els planetes del Sistema Kerbolar).

Com va començar tot? Què els va portar a voler sortir del nostre planeta Kerbin? Els diaris que s'han pogut trobar d'aquella època són molt interessants i esclaridors a l'hora d'entendre tot el que va passar. El document més antic que es conversa és el diari del propi Jebediah Kerman, el gran inspirador que va portar a tota la kerbalitat a centrar-se en la carrera espacial. No hi ha cap document anterior. No sabem d'on ve la nostra espècie, ni perquè al planeta Kerbin no hi havia res més que un Centre Espacial, igual que tampoc sabem perquè tots els kerbals vivien al Centre Espacial ni què feien abans de començar la carrera espacial, tot i que el diari de Jebediah Kerman ens dóna una pista.

Transcric doncs un extracte de la primera entrada del diari de Jebediah Kerman:

Dia 1, any 1 La d'ahir va ser una bona festa però el kerquila m'ha deixat una ressaca terrible. A sobre no he pogut dormir en tota la nit i me l'he passat amb els ulls oberts mirant Mun. Suposo que degut als efectes del kerquila em vaig començar a preguntar com seria anar a Mun, caminar per allà, quin gust deu tenir el kerquila a Mun... També vaig elaborar uns dibuixos sense massa sentit. El meu raonament va ser que igual que el tap de l'ampolla de cava surt disparat, només cal fer una ampolla de cava el suficientment gran, asseure'm a sobre el tap i esperar que algú l'obri. Amb bona punteria arribaria a Mun.
Ara amb la ressaca ja no ho veig tant clar: faria falta molt cava i no se si els altres kerbals estarien disposats a malgastar el cava d'aquesta manera. Hauré de buscar un altre sistema per anar a Mun. El que sé segur és que aquesta nit no beuré kerquila.

Pel que es pot deduïr d'aquesta entrada del diari de Jebediah Kerman en aquells temps els Kerbals ens dedicàvem a organitzar festa darrera festa sense cap altre preocupació. Podem veure també que el kerquila va il·luminar la ment del nostre pioner, en Jebediah Kerman. Deu ser per això que avui el kerquila és una beguda sagrada i només es pot beure en esdeveniments especials.

També resulta estrany que no s'hagi trobat cap escrit abans d'aquesta data, com si tota la Kerbalitat no hagués existit abans i la nostra història comencés en aquest punt. Això fa que hi hagi enigmes i misteris que de moment no podem resoldre, com ara: qui va construïr el Centre Espacial? perquè? què hi feien tots els Kerbals allà? qui va fer totes les ampolles de kerquila, cava, kerbodka, etc?

PD: En alguns fòrums que he vist la gent narra partides de jocs afegint-hi una mica de salsa. He decidit fer el mateix amb una partida de Kerbal Space Program. Aniré afegint entrades a mesura que vagi avançant en el joc. És una anada d'olla, ho sé. La partida és en el mode de joc científic, amb els següents mods: MechJeb, SCANSat, KerbalAlarmClock.

PD2: Boreas Mun no és un nom inventat per mi. És un personatge de la saga de novel·les The Witcher d'Andrzej Sapkowski. Aquesta saga de novel·les ha inspirat la saga de jocs The Witcher. He triat el nom perquè em sembla divertit i perquè la lluna del planeta Kerbin es diu precisament Mun.

 

[Kopant]

Doncs ja tens un lector de les teves noves aventures kerbalianes!
Estare a l´espera de noves notícies....

 

[rush]

Un cop passada la ressaca i descartat el coet model "ampolla de cava" en Jebediah Kerman va buscar altres idees. Per començar va decidir investigar racons del Centre Espacial que mai ningú havia investigat, llocs amb noms tant intimidants com: Hangar de Muntatge, Centre de Recerca, Estació de Seguiment de Vols...

Va ser a l'hangar de muntatge on va trobar els components per fer la primera nau, el Jeb1.

Una nau que disposava d'un petit motor de combustible sòlid, un modul de comandament, un paracaigudes i un contenidor amb una substància estranya que havia de permetre fer experiments i adquirir nous coneixements observant el comportament d'aquesta substància.

El llançament es va produir aquell mateix dia a la nit pels motius que exposava en Jebediah:

El llançament es farà a la nit ja que, si vull anar a Mun, em caldrà veure on és Mun. De dia seria impossible. El que no se si els meus amics estaran disposats a perdre's una nit de festa per presenciar i controlar el llançament

El vol però es va quedar molt lluny de l'objectiu de'n Jebediah. Va arribar a una alçada d'uns 5000mts i va caure a certa distància del Centre Espacial. Per sort gràcies al paracaigudes no es van haver de lamentar danys. Tot i així el vol no va ser inútil ja que va permetre a en Jebediah adquirir coneixements diversos que li servirien per desenvolupar millors coets.

Cal dir que un cop el coet va tocar terra els amics de Jebediah es van desentendre de la missió i es van dirigir a la Sala de Festes. No es va recuperar en Jebediah i la nau fins ben entrat el migdia del dia següent.

Imatges que es conserven del moment:

A la plataforma de llançament.

Ignició!

S'acaba el conbustible. Mun queda molt lluny!

Petit entrebanc sortint del mòdul de comandament.

Plantant la bandera per recordar aquest primer vol!

 

[rush]

Després de recollir el vol en Jebediah Kerman es va dedicar a analitzar les dades per saber què podia haver fallat. Els seus amics Bill, Bob i Valentina Kerman el van ajudar a analitzar aquestes dades i treure les següents conclusions:

-El combustible s'ha acabat abans d'hora, per tant es farà un motor amb el doble de capacitat.
-Els Kerbals funcionen amb líquids i sòlids. Seria bó que un coet també. Així que amb 4 peces que van arreplegar per l'hangar van fer un motor de combustible líquid.
En primer moment es va pensar en utilitzar Kerbodka com a combustible, però pensant-ho millor van decidir que el Kerbodka seria per ajudar al valent Kerbonauta a superar els perills de la missió. Un altre aventatge d'aquests motors era que es podien parar, engegar i regular-ne la potència.
-El pes sembla ser important, per alguna raó el planeta no vol que marxem i les coses que pesen més encara li agrada menys que marxin.
En Bob Kerman, gran amant de la pirotècnia, va decidir que aquelles parts que no fossin útils durant el vol es despendrien de la nau amb explosions, que de pas donarien un toc festiu i espectacular al vol.

Amb aquestes conclusions van construïr el Jeb2. Un coet amb dues etapes, una pel motor sòlid, la segona pel motor líquid. Un cop acabat el combustible de cada motor aquest es separaria de la nau mitjançant els aparells pirotècnics d'en Bob Kerman. D'aquesta manera durant l'ascens cada cop pesaria menys i en la caiguda només quedaria la càpsula.

El Jeb2

Altre vegada el vol es va iniciar de nit per tenir ben a la vista l'objectiu de la missió: Mun.

El centre espacial amb Mun.

Ignició! Cap a Mun!

Un cop deixada la primera etapa i amb el motor líquid en funcionament. El fregament de l'aire va escalfar una mica l'ambient (i va evaporar les reserves de Kerbodka)

La pirotècnia en funcionament. Deixant el motor líquid un cop esgotat el combustible. Es pot veure la màxima alçada a la que va arribar el vol.

Mun queda molt lluny encara!

Final de missió amb Mun al fons.

Aquesta vegada els amics d'en Jebediah el van anar a recollir immediatament després d'aterrar. L'interès i entusiasme pels coets començava a crèixer entre els amics d'en Jebediah i ja parlaven de noves millores mentre anaven cap al Centre Espacial.
Valentina Kerman també va comentar que mai havia sortir del Centre Espacial i que li agradaria explorar Kerbin.

 

[rush]

Una altre de les grans pioneres i exploradores va ser Valentina Kerman, tot i que aquesta no es va centrar en l'espai sinó en el propi planeta Kerbin.
En la recuperació d'un dels vols de Jebediah Kerman, Valentina Kerman es va adonar que ella, i tots els Kerbals, coneixien molt poc el seu planeta Kerbin. Així que va decidir explorar el planeta aprofitant els aparells que dissenyava en Jebediah, tot i que més endavant va fer els seus propis dissenys amb l'ajuda d'en Bill i en Bob Kerman.

Valentina primer es va centrar en explorar els entorns del Centre Espacial per després utilitzar les naus per explorar el planeta.

El primer vol que va fer va utilitzar el Jeb1 afegint-hi un mòdul de laboratori, afegint paracaigudes laterals per compensar el pes del laboratori i utilitzant una etapa per separar el mòdul del motor un cop exhaurit el combustible.
Enlloc d'utilitzar una trajectòria vertical va utilitzar una trajectòria inclinada, cosa que li va permetre allunyar-se del Centre Espacial i caure al mar. Un medi totalment desconegut fins aleshores.

Explorant la plataforma de llançament amb el Jeb1

El Jeb1 modificat amb el mòdul de laboratori.

Ignició

Deixant el motor un cop exhaurit el combustible. Es pot veure la trajectòria inclinada.

Caient al mar amb els paracaigudes oberts. Es pot veure el Centre Espacial de fons.

Amaratge. Recollint dades del mar.

D'aquest vol es van recollir moltes dades del mar i els Kerbins van adonar-se de com de desconegut els era el seu planeta i que valia la pena explorar-lo.
Per la seva part Valentina Kerman ja pensava en repetir el vol utilitzant un motor més potent per arribar més lluny.

 

[rush]

En la majoria de tractats sobre la carrera espacial es subestima el paper que van tenir les exploracions de Valentina Kerman en el desenvolupament de la ciència Kerbaliana. Tot i que els inicis de les exploracions de Valentina van ser poc espectaculars, els seus descobriments van permetre avançar molt en la ciència.

Valentina aviat va descobrir que per arribar lluny amb un coet no en tenia prou. El primer que es va fer palès és que l'ideal per arribar lluny era una trajectòria parabòlica. Tot i així amb els tipus de naus que es fabricaven en aquells moments tenia poc control del vol i no podia arribar massa lluny ja que s'esgotava ràpidament el combustible i l'aire frenava la nau.

Algunes imatges més de les seves exploracions.

El Val2

Buscant una trajectòria horitzontal per allunyar-se del Centre Espacial.

Un cop esgotat el combustible es separa el motor, però el fregament de l'aire fa perdre velocitat ràpidament.

Aterrant i investigant diferents llocs. En la segona imatge per culpa de la posició en la que va quedar la nau la porta de sortida del mòdul va quedar bloquejada. Una altre dels aspectes que calia corregir.

 

[rush]

El següent vol d'en Jebediah Kerman va ser tot un èxit. Va ser el primer vol en el que un Kerbal va sortir de l'atmosfera de Kerbin.

Per aquell vol es va utilitzar el Jeb3. Bàsicament era un Jeb2 modificat, amb el laboratori, més combustible per al motor líquid i un coet sòlid molt més potent.
Aprofitant els descobriments de Valentina Kerman sobre l'atmosfera es van posar unes aletes al Jeb3 per millorar-ne l'estabilitat.
També es va afegir un escut tèrmic per protegir el mòdul i els diversos elements de l'escalfament degut al fregament amb l'atmosfera a altes velocitats.

El motor de combustible sòlid va impulsar el coet fins a 13.000 mts.
A partir d'aquí en Jeb Kerman va utilitzar el motor de combustible líquid per matenir la velocitat vertical sense accelerar. Cosa que va permetre fer durar molt més el combustible fins a arribar a 89.000 mts, punt on en Jebediah Kerman va demostrar la seva valentia (i temeritat) i va sortir de la nau amb el vestit espacial convertint-se en el primer Kerbal que surt a l'espai.

Tot i l'èxit de la missió cal dir que Mun continuava quedant molt lluny, tot i que alguna cosa va canviar en la mentalitat dels Kerbals, ja que no estaven tant obsessionats amb Mun i si en aconseguir noves fites.

D'altre banda cal dir que aquest vol es va fer de dia. Els amics, i tota la colla de gent que es va interessar pel vol, van demanar a en Jebediah que com que no arribaria a Mun, que fes el vol de dia i així de nit es podria gaudir d'una festa. I així va ser. Aquella nit hi va haver una gran festassa.

El Jeb3.

El motor de combustible sòlid en acció.

Primera etapa. Deixant el motor de combustible sòlid i engegant el motor de combustible líquid a 11.000 mts

Motor de combustible líquid en acció. Es pot veure la poca flama que fa degut a que funcionava a baixa potència.

Sortint del mòdul a 89000mts

Reentrada.

Final de missió.

 

[Buran]

Està genial company!! Espero els progressos d'en Jebediath i la Valentina

 

[rush]

Està genial company!! Espero els progressos d'en Jebediath i la Valentina

Me n'alegro que t'agradi aquesta anada d'olla Kerbaliana! Merci company!

 

[rush]

Abans de continuar relatant els vols en si, voldria explicar al lector com el darrer vol del Jebediah Kerman va despertar la imaginació i la curiositat de tots els Kerbals.

Com ja he dit anteriorment aquella nit hi va haver una gran festa, però, contràriament al que era habitual aquella vegada el tema no es va centrar en les diverses begudes alcohòliques i còctels sinó en els vols que havien anat fent en Jebediah i la Valentina.

En Jebediah Kerman va manifestar que la seva intenció continuava sent arribar a Mun, però que amb els coneixements i tecnologia actuals no era possible. Calia seguir investigant en el disseny de naus, recollir més dades d'experiments científics, i aprofitar tot aquest coneixement i seguir endavant. En Jebediah estava segur que amb l'ajuda del seu amic Bill Kerman (enginyer) i d'en Bob Kerman ho podrien conseguir.

Per la seva part la Valentina Kerman va anunciar que havia arribat a la conclusió que els coets no eren el vehicle apropiat per explorar Kerbin ja que eren massa poc controlables. Valentina va dir que tenia idees sobre com aplicar l'aerodinàmica per crear un tipus de vehicle volador més apte per explorar Kerbin.

Durant la festa també va aparèixer en escena un altre personatge: un enginyer anomenat Werner Von Kerman. Segons Werner el que calia fer era no arriscar la vida dels Kerbals i explorar l'espai amb màquines. Va afirmar que estava treballant en una nau no tripulada que es posaria a l'òrbita de Kerbal i faria un mapa de tot el planeta.

Tot allò va entusiasmar d'allò més a la comunitat Kerbal. Els nombrosos debats i discussions que es van produïr a la sala de festes van fer que aquella nit es begués poc alcohol, i que al dia següent la majoria de Kerbals es llevessin molt més d'hora del que era habitual i es posessin a treballar en tota mena de coets, naus i aparells diversos o bé en continuar investigant idees o analitzant les dades dels vols anteriors.

 

[rush]

El següent dia la primera que va volar va ser Valentina Kerman que va presentar un concepte totalment nou: l'avió. Un aparell que utilitzava l'aire per tenir sustentació mitjançant unes ales. També feia servir un motor a reacció molt menys potents que els coneguts fins ara, però apropiat pel vol horitzontal en l'atmosfera.

Aquell vol va presentar diverses dificultats que fins ara no s'havien experimentat. La primera, l'enlairament. Degut a la poca potència del motor a reacció va ser necessari enlairar el V-16 de forma horitzontal fent-li agafar velocitat en una pista fins que les ales van donar prou sustentació.

Un cop enlairat l'avió el seu vol era molt estable i el seu control molt senzill, cosa que va confirmar que seria un aparell totalment apte per a l'exploració de Kerbin.
En aquell vol Valentina Kerman va localitzar un aeròdrom abandonat amb pista de terra i uns hangars en una illa propera al centre espacial.

Aquí es va presentar la segona dificultat d'aquest tipus de vol: l'aterratge. Per aterrar calia seguir el procés a la inversa de l'enlairament, però la maniobra va resultar ser molt més difícil i el V-16 va acabar estavellant-se i fent-se miques. Per sort Valentina Kerman no va sofrir danys i es va passejar per l'aeròdrom fins que la van anar a recollir.

El V-16 rodant per la pista per enlairar-se.

El V-16 a l'aire i maniobrant!

Així va quedar el V-16 després de "l'aterratge"

Explorant l'aeròdrom descobert.

 

[rush]

El proper en volar aquell dia va ser Jebediah Kerman amb un nou cohet. El Jeb5 (el 4 no es va arribar a construïr). L'objectiu d'aquell vol era aconseguir fer una òrbita a Kerbin.

El Jeb5 era un cohet amb 3 etapes, la primera amb 4 motors de combustible sòlid, la segona amb un motor de combustible líquid amb suficient combustible per acabar de posar la nau en órbita, i la tercera un altre motor de combutible líquid, però amb menys combustible per acabar d'entrar en òrbita, i sortir-ne, ja que en Jeb Kerman no tenia intenció de quedar-se eternament donant voltes a Kerbin.

El vol va ser un èxit. A l'enlairament es va anar corbant la trajectòria per aprofitar l'ajuda de la gravetat. Quan des del centre de control es va observar que el punt més alt de la trajectòria ja era fora de l'atmosfera es va apagar el coet i va seguir la seva trajectòria per la inèrcia que portava. Un cop assolit aquest punt es va tornar a engegar el coet a plena potència per tal d'ampliar la trajectòria fins a traçar una òrbita al planeta. Es va obtenir una trajectòria ovalada amb un Apoapsis (punt més llunyà) de 356km i un Periapsis (punt més pròxim) de 70km. Un cop assolida l'òrbita en Jeb Kerman va fer dues òrbites a Kerbin, va fer diversos experiments científics. Per tornar a Kerbin es van engegar els motors del coet quan era a l'Apoapsis i en sentit contrari a l'òrbita per tal de perdre velocitat, fins a conseguir un Periapsis d'uns 30km, suficient per entrar a l'atmosfera i fer que aquesta frenés la nau fins a fer-la caure al planeta, amb paracaigudes per suposat!

El Jeb5

Els 4 motors sòlids a plena potència!

Segona fase. Inclinant la trajectòria per arribar a un Apoapsis de 70km

El coet ja te inèrcia suficient. Es paren els motors.

Aquí es veu la trajectoria calculada des del centre de control. Motors apagats fins a arribar al punt Ap.

Arribats al punt Ap. Motors a plena potència per engrandir l'òrbita.

Òrbita aconseguida! No quedava combustible per fer més correcions, només per tornar.

Vista de Mun des del punt més alt de l'òrbita. Algun dia hi arribarem!

Surt el sol.

Fent experiments a l'espai exterior.

Apunt per la reentrada. Deixant l'últim motor.

Reentrada. L'atmosfera frena el mòdul.

Caient sobre el desert de Kerbin.

Paracaigudes oberts.

Final de missió.

 

[rush]

Aquell mateix dia Werner von Kerman va llançar el primer satèl·lit no tripulat: el Kerbsat1. La seva intenció era escanejar tota la superfície de Kerbin per fer-ne un mapa des de l'espai amb un satèl·lit no tripulat que després transmetria les dades al Centre Espacial i es destruïria.

Per això von Kerman va fer un potent coet, molt semblant al Jeb5 però afegint-hi una altre etapa de motors de combustible sòlid.
El satèl·lit es va col·locar en l'òrbita destijada, una òrbita que passava pels pols per tal de que el planeta anés rotant sota el satèl·lit i es pogués escanejar tota la superfície.
En aquest primer vol però es va veure la limitació que tenien aquests satèl·lits: al no estar tripulats necessitaven constantment energia elèctrica, ja que si aquesta energia s'acaba el satèl·lit queda incomunicat i inoperatiu. Tot i que von Kerman va posar gran quantitat de piles recarregables per donar electricitat al satèl·lit aquestes van ser insuficients. L'energia estava casi exhaurida després de 3 òrbites, i l'única forma de recarregar les piles era engegar el motor del coet, però això feria que la nau es desviés de l'òrbita i la recàrrega era molt lenta. Finalment es va optar per transmetre les dades que s'havien recollit i estavellar el satèl·lit al mar.

El Kerbsat1

Ignició!

Després de deixar la primera etapa.

Motor parat per continuar agafant alçada amb la inèrcia obtinguda.

Engegant el motor a tota potència per situar el satèl·lit en l'òrbita desitjada.

Orbita aconseguida!

Escanejant Kerbin.

Reentrada a l'atmosfera. Últim contacte amb el Kerbsat1.

Imatge obtinguda.

 

[rush]

Després d'aquells dos vols l'activitat es va parar una mica. Calia plantejar nous objectius i nous dissenys i tecnologies per assolir-los.

En Jebediah Kerman escrivia:

Crec que hem arribat al límit del que podem fer amb la tecnologia actual. Per anar a Mun hem de tenir tecnologia que ens permeti abandonar l'òrbita de Kerbin. Hem de tenir cohets que ens deixin a l'òrbita de Kerbin amb suficient combustible per poder-la abandonar i tornar amb garanties. Necessitaríem més potència o poder posar més propulsors, però estructuralment els cohets no aguanten més propulsors sense tornar-se poc controlables i fer perillar la seva integritat.

Queda clar doncs que en Jebediah pensava en nous horitzons, però la tecnologia el limitava.

Per la seva banda en Wener von Kerman es trobava amb altres limitacions. En el seu cas el limitant era l'energia disponible per a les sondes no tripulades. En les seves paraules:

He pogut demostrar que les sondes són una forma viable, barata i poc arriscada d'explorar l'espai. Hi ha el limitant de l'energia elèctrica. De poder obtenir una font millor d'energia ja podria escanejar tot Kerbin i segurament Mun. Però la capacitat de les bateries actuals no ho permet i la seva recàrrega és complicada i lenta. Caldrà trobar una font barata i fàcil d'utilitzar.

La que si va seguir explorant va ser Valeria Kerman tot evolucionant el V-16 per augmentar-ne la capacitat de combustible i afegir nous aparells científics. Valeria Kerman va escriure:

Amb el V-16 i les modificacions que hi he anat fent he pogut explorar diversos racons del nostre planeta. Un planeta que és molt més variat i interessant del què semblava en un principi. He pogut passejar-me per les muntanyes, per deserts, per muntanyes nevades... encara em queden racons per descobrir. Un dels més interessants serien els pols del planeta però de moment el combustible no em permet arribar-hi.

Algunes fotos de les exploracions de Valeria Kerman:

El V-16 sortint de l'aerodrom:

La cabina del v-16:

Sobrevolant les muntanyes:

Aterrant a les muntanyes amb paracaigudes:

Aterrat a les muntanyes:

Escalant:

En una muntanya nevada:

Al desert:

 

[rush]

From: Bill Kerman
To: Jebediah Kerman
Subject: Ho he trobat!

Hola Jeb, com va?
He trobat la solució als nostres problemes, es diu reforç! Es tracta d'una barra metàl·lica amb forats als extrems per posar-hi cargols. Usant-la en els llocs apropiats i fixant els motors de combustible sòlid entre ells podrem obtenir més rigidesa i fer un coet més potent, amb més motors i potser una altre etapa. Això ens hauria de deixar a l'òrbita de Kerbin amb suficient combustible per apropar-nos a Mun.

Salutacions, Bill

Aquest e-mail va ser l'inici d'una missió que en aquell moment va ser èpica. En Jebediah, en Bill i en Bob van dissenyar una nova nau. Els seus càlculs els indicava que la nau podria arribar a Mun, però si hi aterrava segurament no en podria tornar. Tot i que a en Jeb li agradava molt Mun, no tenia intenció de quedar-s'hi, doncs no se sap si allà hi ha reserves de Kervodka o no.
La següent opció era establir una òrbita a Mun i tornar, però tampoc sabien si tindrien prou combustible. Si no era gaire temptador quedar-se a Mun, encara ho era menys quedar-s'hi donant voltes dins una càpsula minúscula.
La darrera opció era passar per Mun i tornar. Concretament es va calcular que es podia establir una òrbita a Kerbin amb un Apoapsis prou llunyà com perquè la nau entrès sota la influència de Mun i aquesta fos capturada temporalment, però sense establir una òrbita, de forma que en tornar a escapar de Mun la nau tornès a entrar a l'òrbita de Kerbin. D'aquesta forma la tornada de Mun seria "gratuïta" i només caldria gastar combustible per reduïr l'òrbita a Kerbin i aterrar.

Van dissenyar el Jeb6, que bàsicament consistia en un Jeb5 amb una nova etapa de motors de combustible sòlid. Es va veure que la potència era excessiva i que es gastava molta energia en vèncer el fregament de l'aire, però el Jeb6 va aconseguir l'objectiu de posar una nau en òrbita amb suficient combustible per emprendre l'aproximació a Mun.

4 dies després Jeb Kerman aterrava a Kerbin convertint-se en el primer Kerbal que havia abandonat temporalment l'òrbita de Kerbin, i en el Kerbal que més s'havia apropat a Mun.

El Jeb6

Ignició

Havent deixat la primera etapa. La velocitat que portava la nau era tant gran que es va produïr escalfament com si fos una reentrada a l'atmosfera.

Els motors de combustible sòlid ja han fet la feina i només queden els de combustible liquid amb suficient combustible per emprendre el viatge a Mun.
Una primera fase per ajustar l'òrbita a Kerbin i fer el salt cap a Mun amb el que quedi, i una segona per acabar el salt a Mun i tenir reserves per tornar.

Càlculs per a la missió. En taronja la línia trajectoria que hauria de seguir la nau per posar-se sota la influència de Mun. En lila els moments en que la nau seria capturada per Mun i en verd l'orbita que tindria la nau un cop abandonada la influència de Mun.

Després de realitzar al maniobra. Es pot veure que va ser un èxit.

Kerbin a mig camí de Mun

Mun a mig camí.

En el punt més proper a Mun.

Kerbin des de Mun.

En Jebediah Kerman no va perdre l'oportunitat de sortir de la càpsula per veure millor Mun. Tant a prop i tant lluny!

De tornada a Kerbin es va establir una òrbita que en el seu punt més baix entrés dins l'atmosfera per tal de frenar la nau progressivament ja que sino la velocitat seria massa alta. Va caldre fer tres òrbites abans que la nau aterrés.

Trajectòria de caiguda a Kerbin després de les òrbites.

Gastant l'última gota de combustible en frenar la nau.

Deixant l'últim motor.

Reentrada.

Amb els paracaigudes oberts pocs moments abans d'aterrar.

Fi de la missió!

 

[Buran]

Impressionant !!!!

[youtube]CgUJsClRl-E[/youtube]

 

[rush]

Un dia, després de moltes hores de treball sense resultat, Werner Von Kerman va deixar el seu laboratori i va sortir a passejar pels entorns del Centre Espacial. En aquella passejada se li va ocórrer una idea brillant:

Hem estat tant centrats en Mun que no ho hem vist. La gran font d'energia que fa funcionar la vida d'aquest planeta, la gran font que ens escalfa, al voltant de la qual giren tots els altres planetes. Aquesta gran font es Kerbol. Està disponible a tot el sistema Kerbolar. És una font inesgotable, infinita... si pogués fer-la servir per alimentar les naus o recarregar les bateries l'autonomia de les meves sondes seria infinita.

Von Kerman va tornar corrent al seu despatx, i va escriure un e-mail a tots els fabricants de components, xatarreros i aficionats al bricolatge. Necessitava una forma de poder convertir l'energia del sol en energia elèctrica.

Es van presentar projectes molt diversos, des de forns solars, a bullidors de Kervodka. Però el més interessant van ser una cosa anomenada panell solar. Unes peces primers, d'una mena de vidre que convertien la llum del sol en electricitat. Von Kerman va treure la majoria de bateries del Kerbsat1 i en va recobrir la superfície de panells solars, deixant una bateria més gran. Amb això esperava poder obtenir l'autonomia necessària.

La missió va ser un èxit i el Kerbsat2 va poder escanejar tota la superfície de Kerbin i es va quedar en òrbita molt temps sense esgotar-se mai les seves bateries.

El Kerbsat2 amb els panells solars.

Ignició!

El coet ascendint a gran velocitat.

Els coets de combustible sòlid ens deixen amb aquesta trajectòria. Ara cal ampliar-la perquè es formi una òrbita que passi pels pols.

Calculant la maniobra per assolir la nova òrbita.

Òrbita conseguida!

El Kerbsat2 passant per sobre un pol tot escanejant el planeta.

Imatge de l'escaneig del planeta.

 

[rush]

Amb l'experiència del Kerbsat2 i l'experiència del primer vol a Mun de Jebediah Kerman, Werner Von Kerman va veure possible llançar una altre sonda per escanejar la superfície de Mun. Si ve es necessitaria combustible per reduir la velocitat relativa de la sonda per tal que la feble gravetat de Mun la pogués capturar, no caldria combustible per escapar-ne i tornar a Kerbin.

Werner Von Kerman també va aprofitar per utilitzar un nou model de coets de combustible sòlid més potents que permetien substituir les dues primeres fases del Kerbsat2 per una de sola.

La missió va ser un èxit i el Munsat2 (l'1 no es va construir mai, o bé en Werner es va descomptar) va completar la missió en 15 dies. Es va obtenir un mapa d'alçades de Mun que segurament seria d'utilitat per a futures missions a Mun.
El Munsat2 es va convertir en el primer objecte llençat de Kerbol que entrava a l'òrbita d'un altre element del sistema Kerbolar que no fos Kerbin

El MunSat2. Com es pot veure era una nau molt menys complexa gràcies als nous motors.

Ignició! Els nous motors en acció.

La velocitat aconseguida també va ser molt alta. Els nous motors rendien com s'esperava.

Òrbita de Kerbin que servirà per iniciar la maniobra cap a Mun.

Càlculs de la maniobra per anar a Mun.

Motors a plena potència! El MunSat2 posa romb cap a Mun!

Trajectòria aconseguida. Ara només cal esperar que la nau sigui capturada per Mun.

Anant a Mun.

Quan Mun va capturar el Munsat2 es va poder obtenir aquesta magnífica fotografia amb Mun, Kerbin i Kerbol.

Arriba el punt de reduir la velocitat respecte de Mun perquè aquesta capturi en MunSat2. Per aconseguir-ho caldrà engegar el motor en el Periapsis però posant la nau en sentit contrari a la trajectòria. Aquí es veuen els càlculs de la maniobra.

Després d'executar la maniobra i corregir l'òrbita obtinguda el Munsat2 obté una òrbita perfecte sobre Mun.

Ara només fa falta inclinar l'òrbita per tal de fer una òrbita que passi per sobre els pols per fer possible l'escaneig de Mun.

Òrbita conseguida. Al fons es veu Kerbin amb el Kerbsat2.

El Munsat2 escanejant Mun.

Resultat de la missió.

 

[rush]

A rel de l'èxit dels satèl·lits que Werner Von Kerman va posar en les òrbites de Kerbin i Mun es va posar en contacte amb Werner un altre Kerbal que va tenir molta importància en aquesta història: en Galileo Kerman.

Galileo Kerman era un observador i un teòric. Es dedicava a contemplar els moviments dels punts en el cel i observarlos, una forma com una altre de passar el temps. Les seves observacions i càlculs però el van portar a pensar que Kerbin tenia un altre satèl·lit, i encara més, que Kerbin no era l'únic planeta que girava al voltant de Kerbol. Ningú més s'havia dedicat a fer aquestes observacions i per tant ningú s'havia plantejat això.

En Galileu va demanar a en Werner de posar en òrbita de Kerbin un telescopi gegant per poder veure tots aquests planetes. En Werner va acceptar amb la condició que el primer que calia investigar era si hi havia un altre satèl·lit a Kerbin o no, ja que així hi podria enviar una altre sonda. Amb aquestes condicions Galileu i Werner es van posar d'acord i van començar a treballar junts per enviar el Kerble1 a l'espai.

En aquest punt el lector es preguntarà perquè enviar un telescopi a l'espai per observar un objecte tant pròxim com la segona lluna de Kerbin si s'hauria pogut fer amb el mateix telescopi des de la superfície de Kerbin. Cal tenir en compte que en aquells moments tot el que estava relacionat amb l'espai estava de moda, i semblava que qualsevol cosa que es pogués fer a l'espai era absurd fer-la a la superfície de Kerbin. També hi havia el fet que Galileu volia utilitzar el Kerble per observar objectes més llunyans i pensava que s'obtindrien imatges més nítides si no hi havia l'atmosfera de Kerbin pel mig.

Dit i fet en Werner va utilitzar el mateix coet que tants bons resultats li havia donat posant com a càrrega el Kerble1.
La missió va ser un èxit i el Kerble1 va enviar unes boniques imatges de Mun, i va descobrir la segona lluna, a la que van anomenar Minmus. Un petit satèl·lit de gel amb un relleu arrodonit.

El Kerble1

Després de l'enlairament s'obté una òrbita el·lipsoidal. Cal fer-la circular. Càlculs per circularitzar l'òrbita.

Motors a plena potència.

Òrbita circulat.

El Kerble1 en posició sobre Kerbin.

Imatge de Mun.

Detall del gran cràter de Mun.

Seqüència de fotos de Minmus.

 

[rush]

Immediatament després de la descoberta de Minmus Werner von Kerman va decidir enviar-hi una sona. Va utilitzar una sonda idèntica a la que havia fet servir per escanejar Mun. Tot i que Minmus estava més lluny la seva menor gravetat feia que es gastés menys combustible en les correccions d'òrbita al seu voltant.

El viatge a Minmus i tots els ajustaments d'òrbita van durar 20 dies. La sonda va necessitar 15 dies més per escanejar Minmus.
El Minmus1 es va convertir en el primer visitant de Minmus, el primer en entrar a la seva òrbita i en l'objecte que havia anat més lluny des de Kerbin fins a aquell moment.

Ignició.

Detall dels càlculs per arribar a Minmus.

Coet a plena potència per escapar de Kerbin i arribar a Minmus.

Acostant-se a Minmus.

A l'òrbita de Minmus. Es pot veure que és un satèl·lit més petit que Mun.

Imatge de l'escaneig de Minmus.