Aquesta és la traducció de la wikipèdia del article referent a la crisis de Kodori succeïda el 2006. Aquells que us vulgueu ambientar de cara a la campanya us recomano llegir-lo, ja que ambientarem aquesta primera mini-campanya en aquest conflicte.
Un cop finalitzada polirem els temes que creiem necessaris en els mecanismes de la campanya i llençarem la següent campanya ambientada en el conflicte entre Abjasia, Osetia, Geòrgia i Rússia en el 2008, on la crisis de Kodori va ser un detonant "amb espoleta retardada".
Tot i que ambientarem les missions en aquests conflictes lògicament no seràn recreacions reals dels mateixos, però com a mínim utilitzarem un teatre el més real possible.
Tradueixo directament de la Wikipèdia.
La Crisi de Kodori de 2006 va explotar a finals de juliol de 2006 en l'alt Vall Kodori georgià quan el líder milicià local es va declarar en desobeciencia al govern de Geòrgia, que havia enviat forces policials per desarmar els rebels. La part alta de la Vall Kodori era l'única porció d'Abkhàzia, república independent de facto de Geòrgia, que no controla el govern abjaso.
Antecedents
Mapa de Abkhàzia mostrant la localització de la vall Kodori.
La gola de Kodori, amb les seves muntanyes boscosos i els seus turons rocoses, es troba a les muntanyes del Gran Caucas, a la cantonada nord-oest d'Abkhàzia. Malgrat els diversos intents abkhazos de prendre el control de l'estratègica gola habitada per esvanos, un subgrup local de georgians, la part alta de la Vall Kodori mai va estar en mans secessionistes des de la Guerra d'Abkhàzia entre 1992 i 1993. Va romandre sota un precari control del govern central georgià, fins a la crisi de 2006, en què l'autoritat local i "senyor de la guerra" Emzar Kvitsiani, que prèviament havia dirigit la defensa de la gola contra els intents de les forces separatistes abjazas, en seva capacitat de comandant dels Monadire (literalment: caçadors), força miliciana local, i havia estat nomenat representant per l'ex-president de Geòrgia Eduard Shevardnadze. Després de la derrota de Xevardnadze a la pacífica Revolució de les roses el 2003, el nou govern georgià va dissoldre per força Monadire i va abolir el càrrec de Kvitsiani. Hi va haver acusacions a Kvitsiani d'estar involucrat en contraban i altres activitats criminals, com proveir refugi a diversos delinqüents buscats per la policia georgiana.
Crisi de juliol de 2006
Emzar Kvitsiani
La crisi es va iniciar el 22 de juliol de 2006, quan Kvitsiani va rearmar als seus milicians i va dir que desafiava l'autoritat central de Geòrgia, i que resistiria qualsevol intent de les autoritats de desarmar al seu grup miliciano.1 Es van realitzar intents en va de negociar una rendició, i els milicians van rebutjar l'ultimàtum enviat pel ministre de l'Interior de Geòrgia Va Merabishvili. El govern de Geòrgia va enviar el 25 de juliol un gran contingent de policia i forces de seguretat per desarmar el líder paramilitar rebel. La informació provinent del coll de Kodori era escassa i sense confirmar, ja que els funcionaris refusaven fer qualsevol comentari. Després, el 25 de juliol, Aleksandr Lomaia, el ministre d'Educació i Ciència, va confirmar que la planejada operació policial va ser executada per restaurar l'ordre constitucional a la zona de Kodori. D'acord amb la televisió georgiana Rustavi 2, els rebels suposadament havien rebut provisions de menjar i municions dels militars abkhazos i de les forces de pau de la Federació Russa estacionats a Abkhàzia. Rustavi-2 també va afirmar que un helicòpter de la forces de pau russes va aterrar en el territori controlat pels milicians per aprovisionar als rebels amb menjar, però que no va poder tornar a la seva base pel fet que els georgians van amenaçar amb enderrocar-lo.
D'acord amb els informes oficials, les forces governamentals van controlar la major part de la gola a última hora del 26 de juliol, forçant als rebels a rendir-se. D'altres, inclòs Kvitsiani, es van amagar en els boscos del voltant, molts van ser ferits en ambdós bandos.2 També es va confirmar la mort de civils en els tirotejos entre rebels i la policia georgiana. El 27 de juliol, el ministre de Defensa de Geòrgia, Irakli Okruashvili, va dir en una entrevista televisiva que la fase més important de l'operació havia estat completada, i la majoria dels rebels s'havien rendit o havien estat capturats. Va dir també que la revuleta va ser una provocació planejada per un "país estranger".
A última hora del 28 de juliol, els pobles de la gola de Kodori estaven controlats per les forces governamentals. Una gran quantitat d'armes va ser trobada a la gola. Kvitsiani, però, va escapar. D'acord amb les denúncies georgianes, cap a Sukhumi, capital d'Abkhàzia.
Reaccions
Amb l'inici de l'operació policial georgiana, les autoritats russes i les de facto abjazas expressar la seva preocupació per la presència de forces georgianes en l'immediat veïnatge de la zona en conflicte. Els líders abkhazos van denunciar que qualsevol infiltració de forces armades georgianes a la gola Kodori era una gran violació de l'Acord de Alto el Foc i Separació de Forces de 14 de maig de 1994, i el protocol de maig de 1998, acordant que el costat georgià assumia l'obligació de no introduir unitats militars a la gola. Tant russos com abkhazos van advertir el 25 i 26 de juliol que l'ús de la força en Kodori podria generar un nou conflicte a la regió. Sergei Bagapsh, el president del govern de facto d'Abkhàzia va comentar els fets a la gola de Kodori dient que: "si els soldats georgians creuen la frontera d'Abkhàzia, un nou conflicte començarà perquè els soldats abkhazos obriran foc en aquest cas." 3
Les autoritats georgianes van negar les acusacions, però, van afirmar que l'única força operativa a la gola era la policia i els serveis de seguretat, que no era una violació dels acords previs de cessament el foc. Van negar les acusacions que les forces georgianes planeasen continuar cap a l'interior dels territoris separatistes, reiterant que Geòrgia planejava resoldre els conflictes separatistes per mitjans pacífics. El 26 de juliol, Jaap de Hoop Scheffer, secretari general de l'OTAN, en la seva entrevista amb el premier georgià Zurab Noghaideli també va expressar el seu suport a la postura georgiana del problema a Abkhàzia i la també rebel república d'Ossètia del Sud.4
La vall del Kodori
Un cop finalitzada polirem els temes que creiem necessaris en els mecanismes de la campanya i llençarem la següent campanya ambientada en el conflicte entre Abjasia, Osetia, Geòrgia i Rússia en el 2008, on la crisis de Kodori va ser un detonant "amb espoleta retardada".
Tot i que ambientarem les missions en aquests conflictes lògicament no seràn recreacions reals dels mateixos, però com a mínim utilitzarem un teatre el més real possible.
Tradueixo directament de la Wikipèdia.
La Crisi de Kodori de 2006 va explotar a finals de juliol de 2006 en l'alt Vall Kodori georgià quan el líder milicià local es va declarar en desobeciencia al govern de Geòrgia, que havia enviat forces policials per desarmar els rebels. La part alta de la Vall Kodori era l'única porció d'Abkhàzia, república independent de facto de Geòrgia, que no controla el govern abjaso.
Antecedents
Mapa de Abkhàzia mostrant la localització de la vall Kodori.
La gola de Kodori, amb les seves muntanyes boscosos i els seus turons rocoses, es troba a les muntanyes del Gran Caucas, a la cantonada nord-oest d'Abkhàzia. Malgrat els diversos intents abkhazos de prendre el control de l'estratègica gola habitada per esvanos, un subgrup local de georgians, la part alta de la Vall Kodori mai va estar en mans secessionistes des de la Guerra d'Abkhàzia entre 1992 i 1993. Va romandre sota un precari control del govern central georgià, fins a la crisi de 2006, en què l'autoritat local i "senyor de la guerra" Emzar Kvitsiani, que prèviament havia dirigit la defensa de la gola contra els intents de les forces separatistes abjazas, en seva capacitat de comandant dels Monadire (literalment: caçadors), força miliciana local, i havia estat nomenat representant per l'ex-president de Geòrgia Eduard Shevardnadze. Després de la derrota de Xevardnadze a la pacífica Revolució de les roses el 2003, el nou govern georgià va dissoldre per força Monadire i va abolir el càrrec de Kvitsiani. Hi va haver acusacions a Kvitsiani d'estar involucrat en contraban i altres activitats criminals, com proveir refugi a diversos delinqüents buscats per la policia georgiana.
Crisi de juliol de 2006
Emzar Kvitsiani
La crisi es va iniciar el 22 de juliol de 2006, quan Kvitsiani va rearmar als seus milicians i va dir que desafiava l'autoritat central de Geòrgia, i que resistiria qualsevol intent de les autoritats de desarmar al seu grup miliciano.1 Es van realitzar intents en va de negociar una rendició, i els milicians van rebutjar l'ultimàtum enviat pel ministre de l'Interior de Geòrgia Va Merabishvili. El govern de Geòrgia va enviar el 25 de juliol un gran contingent de policia i forces de seguretat per desarmar el líder paramilitar rebel. La informació provinent del coll de Kodori era escassa i sense confirmar, ja que els funcionaris refusaven fer qualsevol comentari. Després, el 25 de juliol, Aleksandr Lomaia, el ministre d'Educació i Ciència, va confirmar que la planejada operació policial va ser executada per restaurar l'ordre constitucional a la zona de Kodori. D'acord amb la televisió georgiana Rustavi 2, els rebels suposadament havien rebut provisions de menjar i municions dels militars abkhazos i de les forces de pau de la Federació Russa estacionats a Abkhàzia. Rustavi-2 també va afirmar que un helicòpter de la forces de pau russes va aterrar en el territori controlat pels milicians per aprovisionar als rebels amb menjar, però que no va poder tornar a la seva base pel fet que els georgians van amenaçar amb enderrocar-lo.
D'acord amb els informes oficials, les forces governamentals van controlar la major part de la gola a última hora del 26 de juliol, forçant als rebels a rendir-se. D'altres, inclòs Kvitsiani, es van amagar en els boscos del voltant, molts van ser ferits en ambdós bandos.2 També es va confirmar la mort de civils en els tirotejos entre rebels i la policia georgiana. El 27 de juliol, el ministre de Defensa de Geòrgia, Irakli Okruashvili, va dir en una entrevista televisiva que la fase més important de l'operació havia estat completada, i la majoria dels rebels s'havien rendit o havien estat capturats. Va dir també que la revuleta va ser una provocació planejada per un "país estranger".
A última hora del 28 de juliol, els pobles de la gola de Kodori estaven controlats per les forces governamentals. Una gran quantitat d'armes va ser trobada a la gola. Kvitsiani, però, va escapar. D'acord amb les denúncies georgianes, cap a Sukhumi, capital d'Abkhàzia.
Reaccions
Amb l'inici de l'operació policial georgiana, les autoritats russes i les de facto abjazas expressar la seva preocupació per la presència de forces georgianes en l'immediat veïnatge de la zona en conflicte. Els líders abkhazos van denunciar que qualsevol infiltració de forces armades georgianes a la gola Kodori era una gran violació de l'Acord de Alto el Foc i Separació de Forces de 14 de maig de 1994, i el protocol de maig de 1998, acordant que el costat georgià assumia l'obligació de no introduir unitats militars a la gola. Tant russos com abkhazos van advertir el 25 i 26 de juliol que l'ús de la força en Kodori podria generar un nou conflicte a la regió. Sergei Bagapsh, el president del govern de facto d'Abkhàzia va comentar els fets a la gola de Kodori dient que: "si els soldats georgians creuen la frontera d'Abkhàzia, un nou conflicte començarà perquè els soldats abkhazos obriran foc en aquest cas." 3
Les autoritats georgianes van negar les acusacions, però, van afirmar que l'única força operativa a la gola era la policia i els serveis de seguretat, que no era una violació dels acords previs de cessament el foc. Van negar les acusacions que les forces georgianes planeasen continuar cap a l'interior dels territoris separatistes, reiterant que Geòrgia planejava resoldre els conflictes separatistes per mitjans pacífics. El 26 de juliol, Jaap de Hoop Scheffer, secretari general de l'OTAN, en la seva entrevista amb el premier georgià Zurab Noghaideli també va expressar el seu suport a la postura georgiana del problema a Abkhàzia i la també rebel república d'Ossètia del Sud.4
La vall del Kodori