Idea Trivial Segona Guerra Mundial

13 Maig 2011
2,426
0
0
Figaró upon Còngost


L'11 d'Abril, Duane Francies i Bill Martin a bord de la Piper L-4 Grasshopper (versió militar de la venerable Pa-18/J-3 "Cub") "Miss Me!?" duien a terme un vol de reconeixement i posicionament sobre posicions enemigues, quan de sobte veuen per sota d'ells un avió fent una tasca similar: una Fieseler Fi-156 Storch alemanya!
Fent ús de l'alçada ventatjosa, els pilots americans van caure sobre la Storch i, obrint les portelles laterals del seu avió, van obrir foc amb les Colt .45 que duien. Els impactes sobre l'avió alemany se succeïren: ala dreta, portelles, dipòsits laterals...
Amb tot això Francies va haver de recarregar, mantenint la palanca subjectada amb els genolls, per donar una altra tanda de trets. Aquest cop, la "cigonya" alemana virà bruscament i tocà amb el plà dret de l'ala al terra. L'avió va arrossegar-se per terra uns metres i després s'aturà sobre la gespa. Francies i Martin varen aterrar al costat de la Storch mentre veien com els seus ocupants sortien escopetejats per amagar-se darrera d'uns fards de sucre, però l'observador alemany, ferit en un peu, caigué a terra. Després d'uns trets d'advertència, els aviadors alemanys sortiren amb els braços en alt i Francies comprovà al treure la bota al observador com en sortia un cartutx del .45.
Vendaren la ferida del observador (que no parava de donar les gràcies, es veu que es pensaven que els dispararien) i es quedaren amb les insignies de la luftwaffe i les ales de pilot dels alemanys. Finalment els aviadors alemanys foren entregats 15 minuts més tard a una divisió de tancs que passava per allà.

Així conclou un dels combats aeris més inversemblants de la 2ª G. M.

Respecte al comentari anterior meu, a la Fundación Infante de Orléans, amb base a l'aeròdrom de Cuatro Vientos, a la capital del país veí, podreu veure !!en vol!! la L-4 "Omaha Girl", germana de la "Miss Me!?" doncs ambdues pertanyien al 71st Batalló d'Artilleria de Campanya. I ja que esteu allà podreu veure el I-16 CM-249 "Seis Doble", una Miles Falcon republicana, un Dragon Rapide, un Polikarpov Po-2, i nombrosos avions més la gran majoria en vol (i de pas escapar-vos al Museo del Aire que es troba 100m més enllà de l'exposició de la FIO) ç:D ç:D

 
13 Maig 2011
2,426
0
0
Figaró upon Còngost
El front oriental proveí a la Luftwaffe de pilots que, ben entrat el conflicte, gaudien d'un nombre gairebé tan alt com ridícul de victòries aèries.
Tots sabem que el màxim exponent fou Erich Hartmann amb les 352 victòries totals, però:

-QUI FOU EL SEGON MÀXIM AS?

-QUIN ÉS EL NOMBRE TOTAL D'AVIONS ABATUTS AL FINAL DE LA SEVA TRAJECTÒRIA DE PILOT?

La resposta serà considerada bona si es responen correctament les dues preguntes. Fixeu-vos que demano el total d'avions abatuts....fins a aquí puc llegir.
 
9 Agost 2010
2,606
2
38
Punt de Lagrange
Erich Gerhard "Gerd"Barkhorn


301 victóries en 1104 missions

Va entrar a la luftwaffe el 1937 i es va treure les ales al 1939. Va volar la seva primera missió de combat a la batalla de França i va participar a la batalla d'Anglaterra a on acabaria la campanya sense abatre a ningú. La seva primera victòria la va aconseguir al juliol del 41 i va estar a la famosisima JG52 al front del est fins al gener de 1945, a on va aconseguir un total de 300 victòries. Despres de gener del 45, amb menys de 4 mesos de guerra per en davant, el van destinar a la JG 6 amb la missió d'interceptar bombarders aliats. No va aconseguir cap victoria fins el dia 10 d'abril. Aleshores el van destinar a la JV44, que volaba els Me262. Despres de ser vulchejat i abatut en flames mentres tractava de aterrar un 262 amb una fallada de motor, va sobreviure i va ser capturat per els americans dies abans de que acabés la guerra. Va ser posat en llibertat mes tard d'aquell mateix any. Al acabar la guerra va entrar a la Bundesluftwaffe a on va estar fins al 76, moment en el que es va retirar amb el rang de Tinent General.

Al 1983 va patir un accident de tràfic greu en el que la seva dona va morir al acte i ell uns pocs dies desprès.

Curiosament, bo i haver aconseguit 300 victòries, mai li van concedir els diamants per la seva creu de caballer amb fulles de roble i espases (que li van otorgar quan va fer 250 victóries)


"Gerd"Barkhorn, tota una vida vestint uniforme.
 
9 Agost 2010
2,606
2
38
Punt de Lagrange
El seu amic i company Oberst Johannes Stein-hoff (176 victories) va dir:

"Gerd Barkhorn es el meu pilot favorit de la segona guerra mundial. Era el millor, o entre els millors. I també era extremadament fiable. Quan reclamava una victoria, no hi había mai cap dubte. Mai vaig saber de cap abatut reclamat per en Barkhorn que no fos confirmat."

Tots els grans assos i moltíssims pilots mes tenen mes avions abatuts dels que constitueixen el seu registre oficial, pero tots sabem que únicament conten els que estan confirmats. (ja ho se, la vida es injusta, es com quan et treballes un derribo en el simulador, i ve el xuclapunts de torn, i li encasta un parell de bales abans de que s'estimbi per emportar-se el derroc! Si la maquina no t'el dona, no compte!) També es com la missió aquella de la pelicula "the blue max" (las aguilas azules) quan el George Peppard torna a base despres d'haver abatut al seu primer enemic i aquest no se li acredita perque no hi han testimonis. Com li diu en Willi Von Klugermann (Jeremy kemp) des-de darrera d'una copa de xampany... si no es confirmat, no ha passat. :lol:

En altres paraules, que he mirat per internet i no ho he trobat, i no penso trencar-me mes les banyes. si algú mes vol escarbar mes,.... ç:D
 
13 Maig 2011
2,426
0
0
Figaró upon Còngost
Cony Kronus, quan dic que no parlo de victòries no em refereixo a probables, compartits ni no confirmats.

Us donaré una pista clau:

Barkhorn va TOMBAR 301 avions durant la Segona Guerra Mundial. I després? ç:D ç:D
 
13 Maig 2011
2,426
0
0
Figaró upon Còngost
Aviam, com que ningú vol acabar la resposta d'en Kronus donaré la solució a l'enigma, concedint l'encert a el company Kronus.

Barkhorn registrà 301 victòries durant la Segona Guerra Mundial i el que encara té més mèrit és que sobrevisqué al conflicte. Anys més tard, ingressaria "de nou" a la Luftwaffe (llavors Bundesluftwaffe) i allà n'obtingué una altra graduació. Als anys 70 Barkhorn provava el nou avió d'enlairament i aterratge principal (Hawker Kestrel, predecessor del Harrier - vegeu el concurs d'identificació d'avions). En una d'aquestes proves, maniobrant a baixa cota, va perdre el control del prototip britànic i s'estavellà. Mentre el rescataven d'entre els ferros, Barkhorn murmurà: "302...302..."

Així doncs s'atorgà la destrucció del darrer avió anglès elevant el compte a 302 avions destruïts. :çsi:

Kronus, quan puguis llença una nova pregunta, siusplau
 
9 Agost 2010
2,606
2
38
Punt de Lagrange
302! 302?? ets molt recargolat, tofolo! :çboix:

Vale, aqui va la pregunta

La Lufwaffe, tenía enquadrades entre les seves unitats 22 divisions de infantería, 2 regiments blindats i 11 divisions de paracaigudistes... pero realment, després de 1942, quantes de aquestes unitats de la Lufwaffe tenian capacitat operativa per accions aerotransportades?




.
 
9 Agost 2010
2,606
2
38
Punt de Lagrange
Nippó. Resposta correcta: Cap.

Després de la debacle de Creta, Hitler va prohibir a Goering utilitzar les valuoses tropes d'elit dels Fallschimjager de la Luftwaffe en operacions aerotransportades, ja que considerava que el cost en vides de cossos d'elit curossament entrenats i adoctrinats en una operació aerotransportada, no justificava els possibles guanys.

De fet, despres de 1942, les úniques unitats de fallschimjager (paracaigudistes) amb capacitat operativa per efectuar operacions aerotransportades, ( i hi van haver-hi uns quants cops de ma efectuats per aquestes tropes despres del 42) no eren de la Luftwaffe, si no de la Whermatch , que tenía els seus propis regiments de paracaigudistes que eren transportats a la zona de llençament per "cortesia" de la Luftwaffe. Aquestes tropes de la Whermatch no es van veure afectades per la ordre de Hitler a Goering, ja que l'ordre es limitava al personal de la Luftwaffe. La SS tambe tenia 2 batallons de paracaigudistes (format en un 50% per voluntaris de les waffen SS i en un 50% per convictes voluntaris procedents de les unitats disciplinaries de les SS) que van efectuar operacions aerotransportades tan tard com 1944.

Et toca preguntar.
 

Nippó

Ja en porto tres-cents
18 Juny 2010
463
0
0
Mollerussa
Un dia de setembre de 1943 uns aparells van aterrar a un lloc de Italia per tal de rescatar a Mussolini del seu arrest




Preguntes, (ja que es molt facileta ç:D )

Quins aparells van portar a les tropes al lloc on estava mussolini arrestat ? el nom del aparell
A quina unitat pertanyien les tropes ? qui les comandava ?
Amb quin vehicle van evacuar a Mussolini ? nom del vehicle

Vinga que es facileta
 

wawa

Més pesat que Kuban
6 Juliol 2010
1,056
0
0
Rupit-Torelló (Osona)
Directe de la WIKI:


L'operació de rescat va ser planificada per al 12 de setembre de 1943 a les 7 hores, però el mal temps va causar que només pogués realitzar a les 14 hores. Al comandament del capità Otto Skorzeny, van aparèixer 12 planadors DFS 230 dels paracaigudistes alemanys volant sobre Camp Imperatore, superant els cims muntanyencs que envoltaven al Gran Sasso. Mentrestant una columna d'infanteria motoritzada alemanya prenia per assalt l'estació d'esquí propera a Assergi, dominant la resistència dels guàrdies italians després de breu lluita, i asseguraven la incomunicació de l'Hotel Camp Imperatore.

Els DFS 230 van aterrar de manera veloç i sobtat davant de l'Hotel Camp Imperatore, en pocs segons van desembarcar els paracaigudistes amb homes de les Waffen SS al comandament de Skorzeny i van evitar tota reacció dels guàrdies italians portant amb si el general de policia militar Fernando Soldati, arrestat quatre dies abans pels alemanys a Roma i el tenen com "escut humà" perquè els guàrdies italians no disparessin, així com per confondre els guàrdies sobre si el "rescat" era autoritzat per un militar italià. Tot i l'ordre del govern Badoglio, d'impedir per la força qualsevol intent de fugida de Mussolini, matant al seu presoner si calia, els soldats italians no van disparar, i el rescat va passar sense lluita. En ser arrestat dies abans, el general Kurt Student havia advertit al general Soldati que ell mateix respondria amb la seva vida en cas de resistència dels guàrdies italians.
Mussolini sortint del Hotel Campo Imperatore envoltat de soldats alemanys.

Després de descobrir a Mussolini en un balcó de la segona planta de l'hotel, Skorzeny i altres homes de les Waffen SS van aconseguir situar fàcilment l'habitació del Duce, van entrar immediatament a l'edifici portant a Soldati per davant i van treure al Duce de l'hotel, confiant-li Skorzeny que s'estava realitzant aquest rescat per ordre personal d'Hitler. Segons les memòries del propi Skorzeny, Mussolini va respondre emocionat "Jo sabia que el Führer no em abandonaria!"

Per a sorpresa dels paracaigudistes alemanys, el comandant Harald Mors i el tinent Otto von Berlepsch van arribar minuts després amb homes de la columna motoritzada, la qual havia fet un fàcil trajecte des de Roma, per evacuar. En aquests moments Mussolini ja estava fora del recinte i van poder prendre ràpidament algunes fotografies.
Després d'alguns minuts d'espera, una avioneta Fieseler Fi 156 s'enlairava cap a territori sota control nazi portant a Mussolini juntament amb Otto Skorzeny i el pilot Hans Gerlach, mentre els paracaigudistes fugien amb la columna motoritzada alemanya que esperava a Assergi. L'operació de rescat havia durat menys d'una hora.