Re: [Senglars]L´escut dels deus-INGURI DAM 27/05/2015-22:00h
Doncs bé, la situació de la que parlavem dies enrera, no ha millorat, ans al contrari, com esperaven les pitjors previsions, tot un batalló antiaeri Buk està perfectament instal.lat a les rodalies de l´aeroport de Sukhumi-Babushara, i impedeix qualsevol operació aèria a la zona.
La falta d´efectius terrestres aliats ens impossibiliten una operació per terra per neutralitzar el sistema Buk, i els nostres especialistes han estat tota la setmana fent proves i càlculs en simuladors de vol, per averiguar si existeix alguna forma de neutraliutzar un sistema antiaèri com aquest amb els nostres A10-C.
Doncs bé, després de totes les proves realitzades han arribat a la conclusió de que només un grup de pilots experts com vosaltres pot ser capaç d´inutilitzar el sistema de míssils per l´unica escletxa per la que ells creuen que es pot fer, i de la que parlarem més endevant, textualment les paraules d´un dels experts que analitzava la situació després d´una setmana de dures i complexes proves van ser:
- Esto... si eso.... mejor que lo hagan los catalanes!
Les últimes fotos de satel-lit ens indiquen que aquest està format principalment per les següents unitats:
-1 Centre de Comandament (CP)
-1 Radar d´adquisició d´objectius (TAR)
-6 Llançadors autónoms de míssils (TELAR)
-Diferents vehicles de suport amb munició i suministres.
Una breu descripció dels sistemes antiaeris buk.
Els batallons antiaèris Buk estan formats doncs com hem dit d´un vehicle de comandament CP (Command Post), un radar d´adquisició d´objectius TAR (Target Acquisition Radar), i sis vehicles TELAR (Transporter Erector Launcher And Radar), la bateria de míssils TELAR no requereix més de 5 minuts per configurar-se abans del llançament, i el temps de reacció de la bateria en relació a l´objectiu de seguiment pel llançament del míssil és d´aproximadament 22 segons.
El Buk-M1-2 TELAR utilitza el chasis del GM-569 disenyat i produit per JSC MMZ (Mytishchi), el vehicle disposa del radar de control de foc a la part davantera i un llançador amb cuatre míssils llestos per disparar a la part superior. Cada TELAR està operat per una tripulació de 4 persones i està equipat amb protecció contra CBRN (Armes químiques, biológiques, radiológiques i nuclears). El radar instal.lat a cada TELAR, conegut com el “Fire Dome” per l´OTAN, és un radar de tipus “monopulso” i pot començar a rastrejar els objctius a uns 32 km (22 nm) de distància i pot realitzar un seguiment de les aeronaus que volen entre els 15 metres i els 22 km (50 i 72.000 peus) d´alçada, i pot guiar fins a tres míssils contra un sol objectiu.
Com a nota curiosa, es creu que va ser un sistema com aquest el que va abatre l´avio de passatgers de Malasia Airlines MH17 quan sobrevolava Ucrania i en el que van morir 298 persones.
Per tant, i vistes aquetes dades, i sabent que amb els nostres aparells no podem assolir una alçada de vol suficient per estar fora de l´abast dels seus míssils, l´única forma d´acostar-nos a l´objectiu i poder llançar els nostres màvericks estant fora de l´abast dels seus míssils és...
volant per sota de l´abast del radar.
Totes les proves ens indiquen que si volem per sota l´abast del radar, és a dir a 50 ft, aquest no ens detectarà i podrem destruir els sis llançadors TELAR (OBJECTIU PRIORITARI) abans de que ells sapiguen ni d´on venim, tot aixó serà a partir del WP3, que ja ho explicarem amb més detall en el pla de vol, i la capacitat operativa dels maveriks serà aproximadament a partir del WP5 a unes 10 nm de l´objectiu que és quan els nostres maveriks seràn operatius.
La part positiva de tot aixó, si és que n´hi ha alguna, és que al tenir l´objectiu situat a la línia de costa com veurem més endavant, podrem aproximar-nos-hi desde el mar a 50 ft sense haver de sortejar cap obstacle com podrien ser arbres, edificis o torres elèctriques, el que faria completament inviable aquesta missió. Al aproximar-nos desde el mar, i sempre segons el grup d´experts...una vegada estabilitzat l´aparell a 50 ft i activant posteriorment el pilot automàtic no hauriem de tenir més problemes que el d´apuntar bé els màveriks i aixó si, no deixar-nos cap llançamissils TELAR després de la primera passada, ja que tot i tenir algun minut de marge una vegada arribats a l´objectiu,i una vegada superats els 50 ft, en pocs minuts estarien operatius per dispar-nos i ho tindriem una mica més difícil...en el cas de que aixó passés disposarem de 220 bengales com a sistema de contramesura, i també d´un rosari i una figura petitona de la moreneta.
Ens recomanen desde el centre de comandament que abans no arribi el dia de la missió fem pràctiques de vol a baixa cota per acostumar-nos a volar en aquestes condicions ja que a aquesta alçada qualsevol petit error o toc de palanca quan no toca pot esdevenir fatal....
PLA DE VOL
Sortirem de Senaki a les 19:45 hora local, i ens dirigirem cap al WP1 sempre sense superar els 500 ft d´alçada ja que tot i no estar encara sota l´abast dels míssils, si que estem dintre del radi d´acció del seu radar d´adquisició.
Volarem fins a WP1 a uns 300 ft d´alçada i de WP1 a WP2 descendirem paulatinament fins als 200 ft.
Una vegada a WP2 virarem cap a WP3 descendint fins entrar a WP3 estabilitzats a 50 ft i amb el pilot automàtic activat o a punt de ser-ho, a partir d´aqui el vol és en línia recta fins a TGT1 o WP6 i els WP4 i WP5 s´ens han posat com a indicadors de distància; el WP4 s´ha situat a unes 22 nm de l´objectiu per indicar-nos que entrem en zona d´abast dels míssils i el WP5 esta a unes 10 nm de l´objectiu a partir d´on podrem fixar aquests amb la càmara del màverik.
Ens dirigirem cap a l´objectiu en formació de tascó invertida: Senglar 1 i 2 volaran en els flancs i en paral.lel, mentre que Senglar 3 volarà al centre de la formació en una posició més endarrerida, fent aquest de suport per abatre possibles objectius que s´hagin pogut escapar de l´atac de Senglar 1 i 2. Els objectius primaris de Senglar 1 i 2 son 3 bateries de míssil per a cada un que estàn introduides al pla de vol de cada un d´aquests, ja que aquestes després de les últimes fotos de satel.lit hem pogut veure que estàn clarament diferenciades del batalló situades als flancs dret i esquerra d´aquest. Tot aixó es veu més clar en la següent imatge:
Una vegada destruides les sis bateries de míssils, acabarem amb la resta del batalló amb passades a canó ja que intentarem arribar a la presa d´Inguri amb el màxim de munició possible.
D´aquí ens dirigirem a WP7 o TGT2 a on es troba endarrerit una part del batalló antiaèri, concretament infanteria dotada de Manpads i algun blindat antiaéri, disposem de CBU 97 per neutralitzar aquest objectiu, és molt recomanable arribar a aquest punt a uns 22.000 ft d´alçada per estar fora de l´abast dels manpads, aixó o estar disposats a jugar al gat i el ratolí amb algun que altre SAM.
Una vegada destruida l´amenaça antiaéria per complert ens dirigirem cap a la presa d´Inguri per acabar la feina que vam deixar pendent en la última missió i evitar així que l´enemic destrueixi la presa.
Quan acabeu...si encara sou vius....rock & roll i cap a casa!!!
DATACARD DE LA MISSIÓ:
I aquí teniu el datacard de la missió a dropbox.