Escòcia independent?

9 Agost 2010
2,608
5
38
Punt de Lagrange
#3
El que toca aplaudir es els collons dels polítics que han tingut nassos de tirar endavant un referèndum d'autodeterminació. (ja veurem si al final el poden fer). Els hi desitjo la millor de les sorts.
 

Viper

Administrador
Membre del personal
Administració
Moderador
Personal Arma
Personal DCS
#4
Compte que el SNP ha basat la seva campanya en les tàctiques de CiU, es a dir fer-se l'ambigu, molt si però no, ells mateixos ho han dit molts cops. Ells han dit que per el 2014 faran el referèndum, ja veurem si es veritat o no, val a dir que el SNP sembla ser gent mes seriosa que CiU i amb mes credibilitat.

Per cert l'altre dia llegia una article que deia que si Escòcia aconsegueix la independència seria la fi per a la nostre, ja que Europa ja no voldria obrir cap proces mes d'emancipació a Europa, com a mínim d'aquí a molt anys.
 
3 Juny 2011
783
0
0
#5
Viper said:
Per cert l'altre dia llegia una article que deia que si Escòcia aconsegueix la independència seria la fi per a la nostre, ja que Europa ja no voldria obrir cap proces mes d'emancipació a Europa, com a mínim d'aquí a molt anys.
Buf, imagineu-vos que sigui cert, abans de 2020 independents. Sembla una idea tan llunyana....
 

Buran

Víbria
Membre del personal
11 Desembre 2010
2,091
11
38
49
Barcelona - Catalunya
www.cavallersdelcel.cat
#6
El que a mi em toca realment els "prebots" és que siguin els demés (els que no han de votar) els que hagin de decidir si es fa o no un referèndum, ja sigui aquí o a Escocia o a "Pokon", que si la Unió Europea està a favor o en contra de la decissió d'un poble que decideix per ell mateix el que vol fer amb la seva pròpia administració com a pais.

Aquí el problema principal sóm nosaltres mateixos, només mirem la història per omplir-nos la boca, però els nostres politics estan més per fer diners i fer-se grossos a ells mateixos, que per mirar pel seu poble i per les seves necessitats, llàstima que no poguem fer com a la revolució francesa, a més d'un el passava per la guillotina... perdoneu, però algú ho havia de dir. :çseny:

A veure que passa amb Escòcia, temps al temps, sempre mirem a fora, ja ho varem fer amb el Quebec, de moment, nosaltres seguim igual, seguim mirant ....

Buran
 

Gosdatura

Més pesat que Kuban
5 Desembre 2010
1,422
9
38
51
Figaró-Montmany (VR)
#9
Bé, després de 4 anys, encara no han reconegut Kosovo... no fos cas que... :çboix:

Es veu que el govern espanyol ha sortit desmentint que hagin expressat la seva "preocupació" pel tema i deixant ben clar que les realitats d'Espanya i el Regne Unit són completament diferents (ja ho sabiem, gràcies). Diuen que seria completament inadmissible que Espanya es fiqués en un afer intern britànic... que em sembla que vol dir que no volen que ningú es fiqui en un afer intern d'Espanya quan els toqui el torn (si és que ens decidim alguna vegada...).

:çseny:
 
26 Novembre 2011
48
0
6
58
L'Hospitalet de LLobregat
#10
Bones companys.

El Regne Unid és un altre estat amb una constitució diferent, i a banda d'això el que ells facin tant se me'n dóna.

Mirant la cosa fredament, dir-vos que la sobirania d'Espanya és impossible ara mateix, degut a que la Constitució Espanyola la prohibeix clarament als seus primers articles.

Llavors s'hauria de canviar la CE abans, però per modificar algún article dels dits dogmàtics (els del títol preliminar i del primer títol) calen els següents riquisits:

1er Que el congrés dels diputats votin a favor del canvi concret, amb una majoria dels 2/3 de tota la càmara.
2on Que la cambra dels senadors voti a favor del canvi amb una majoria dels 2/3 de tota sa càmara.
3er cumplits els dos requisits anteriors, el govern deu procedir a la dissolució de les dues cambres i convocar eleccions generals inmediates a tot l'estat.
4rt Després de aquestes eleccions, es formen de nou les dues cambres amb els resultats obtinguts, i de nou es procedeix als punts 1er i 2on esmentats més amunt.

7é Si de nou les dues cambres voten amb majoria de 2/3 a favor de canviar el/els articles en qüestió, llavors es canvien.
8é I ara sí que és podria procedir a un referèndum de independència de Catalunya. I Independitzar-se si els nous articles de la nova contitució així ho permeten.

Com podreu veure, és practicament impossible que això passi. L'altre manera de conseguir-la seria amb la lluita armada, però ni tenim exèrcit ni les ganes de fer això. Jo el primer.

A part de tot lo anterior, al hipotètic cas de saparar-nos, en principi estariem fora de la Comunitat Europea; teòricament ens haurien d'admitir doncs sempre hem estat a Europa, però per causes polítiques, o per presions d'Espanya igual trigavem 5 anys o més en entrar-hi, i ja em direu amb la pèsima situació econòmica que patim com de magres les passariem. A més, de la resta d'Espanya no ens comprarien ni un cargol.

La meva modesta recomanació és lluitar per aconseguir-ne una independència econòmica envers Madrid, per les causes que ja tots sabem. Més o menys com ja te el Païs Vasc, o el més proper possible. Això sí que és factible i just, aconsegint gestionar els nostres propis recursos (donant una part per a la defensa) i amb la nostre cultura garantida pertanyer a Espanya ens resultaria beneficiós, prescindint de les connotacions personals de cadascú amb la resta del estat.

Les demés propostes són ciencia-ficció companys. :|

Salutacions.
 
9 Agost 2010
2,608
5
38
Punt de Lagrange
#11
Fa quatre dies han modificat la constitució i no han fet aquest paripé que menciones.

per el que els convingui, es cenyiran al llibre, per el que no els hi convingui, no. Com ha passat ara amb les modificacions imposades per la situació econòmica.

Fins que no tinguem un govern autònom que prescindeixi del que diguin a Madrid i decideixi tirar per el dret per fer un referèndum vinculant, no hi ha res a fer.
 
26 Novembre 2011
48
0
6
58
L'Hospitalet de LLobregat
#12
La Constitució fixa al seu Títol X com procedir per a modificar el seu articulat. Per modificar encara que sigui tan sols un mot, dels articles del 1 al 9 (Títol preliminar) dels articles del 15 al 29 (sobre els Derets Fonamentals i de les Llibertats Públiques) i dels articles del 56 al 65 (Títol II sobre la Corona) calen seguir els pasos que he enumerat al anterior missatge, i encara m'he oblidat d'un últim 9é pas; després que les dues cambres refrendin per segon cop amb majoria de 2/3 el canvi, s'ha de procedir a un referèndum a tot l'Estat per poder fer-lo definitivament.

Per modificar qualsevol dels altres 145 articles calen que les 3/5 parts de ambdues cambres votin a favor, (les abstencions no compten).

-De no haver acord entre les dues cambres (imagino que si una obté les 3/5 parts dels vots i l'altre no) es pot constituir una comissió de composició paritaria (no diu res de la quantitat de membres, però es suposa que 10 senadors + 10 diputats o una cosa així) que presentarà un texte per ser aprobat per ambdues cambres de nou (¿?) ç?|

De no obtindre's la majoria de 3/5 parts de vots d'ambdues cambres, si al senat s'ha obtingut la majoria absoluta (la meitat + 1) el Congrés podrà aprovar la mesura si obté les 2/3 parts dels seus vots a favor.

Si les Corts Generals (aquestes sumen la cambra del Senat i la del Congrés) aproven la modificació després de passar per tot lo anterior, podrà ser sotmesa a referendum si la dècima part de integrants de qualsevol de les dues cambres així ho demanen, en cas contrari s'aprova la modificació sense caldre referèndum. Aquest és el cas de la modificació del article 135 de setembre de 2011, o d'aquell altre que permet votar als ciutadans comunitaris en les eleccions municipals que es va fer sobre l'any 1992, no m'enrecordo.

És cert que quan volen sas senyories agilitzen força els tràmits, però una proposta de modificació que contempli la possibilitat d'autodeterminació de qualsevol comunitat ibèrica no contarà amb el vistiplau de la gran majoria de les dues cambres, i en cas de fer-se un referèndum, es obvi que la majoria d'espanyols votaran en contra.

L'actual Constitució va ser un compromís per apaivagar els ànims dels sectors feixistes de 1978, especialment del exèrcit de llavors. L'única manera de que acceptèssin una constitució era garantir en ella "la indivisibilitat absoluta de la nació espanyola" i blindar-la davant de futurs canvis, no hi havia altre sortida; recordem que el bàndol feixista va guanyar la Guerra Civil. :cry:

Lo de les Autonomies és una filfa, ja sabem que no són autònomes, però en el tema de la financiació i els impostos la Constitució te vuits que es poden aprofitar per aconseguir una quasi total indepèndencia de Madrid, aquesta hauria d'èsser la nostre lluita.

També caldria modificar la llei electoral, la llei de financiació dels partits polítics (tots es financien ilegalment) ...i els requisits del Títol X per modificar la Constitució. però és clar, sas senyories no estan per la feina, estan més interessats en garantir els seus privilegis. I la gent del carrer no sab com funcionen les institucions, de manera que resulta fàcil enganyarles als missatges electorals.

Els polítics nacionalistes s'aprofiten d'això mateix, llançant proclames populistes que ells saben que la llei prohibeix, tot per guanyar més vots. I desprès quant ja estant a la poltrona, es posen un sou més alt que el del President de l'Estat. Buah. :evil:

Salutacions companys i ja us dic que el tema és més complicat del que semble.
 

Viper

Administrador
Membre del personal
Administració
Moderador
Personal Arma
Personal DCS
#13
Primer de tot recordo que aquests post es a nivell personal, i que els Cavallers del Cel no es posiciona políticament. Que a mi m'agradi picar-me les pilotes amb la porta no vol dir que els Cavallers siguin tant masoques com jo.

Be, aquí caus en varis errors habituals, que calen ser explicats perquè entenguem que es molt mes fàcil del que ens pensem, i no nomes mes fàcil, si no que legalment mes "rutinari".
Primer de tot, el pensar que cal que la Constitució Espanyola reconegui aquest dret per poder exercir-ho. Es obvi que cap país sobirà vol que una part del seu territori se'n vagi, es per això que trobar a la constitució Espanyola que no solament no esta permès, si no que ens amenacen amb l'exercit, es ven normal i habitual (exceptuant l'amenaça de l'exercit, que es mes pròpia de dictadures). Tot i així, moltíssims països s'han independitzat dels estats als quals pertanyien, Europa es tot un exemple, molts dels països actuals nomes fa 100 que es varen independitzar, i a Europa des de fa 20 anys s'han independitzat 24 països.
Aixi doncs, el fet d'independitzar-se es un acte sobirà, que precisament el que fa es violar la llei vigent, i crear una de nova, la del propi país. Aixi es com ho han fet tots els països que s'han independitzat, per posar alguns exemples, els Estats Units d'Americà, Sudan del Sud (es va independitzar l'any passat per referèndum nomes al Sudan del Sud), Kosovo, Armènia, Azerbaitjan, Geòrgia etc... 25 dels 48 Estats membres del Consell d'Europa (un 52%) s'han independitzat d'ençà del 1900. Vaja, que com veiem això de la separació no nomes no es nou, si no que ha creat el mon actual de manera recent.

Per un altre banda, el tema de la pertinença a l'Unió Europea. Ara mateix els Catalans i els Escocesos ja som Europeus i pertanyem a Europa, aixi que en cas de separació dels nostres respectius països, no estaríem parlant de tramitar l'entrada l'UE, si no de avaluar si hauríem de sortim. Però per defecte, en cas de secessió, automàticament continuaríem sent part de l'UE, si no diu el contrari l'UE.

I aquí també entra una cosa molt important, si l'UE es replanteja la pertinença d'Escòcia o Catalunya a l'UE, també ho tindrà que fer d'Anglaterra i Espanya. Penseu que aquests dos seran països nous, amb una geografia política diferent, i amb un PIB diferent, molt diferent. No nomes nosaltres seriem països nous, ells també, i tenint en compte que nosaltres els Catalans tenim un PIB molt millor (si fóssim un país independent seriem el 4 per PIB d'Europa), i que Espanya te molt mala fama l'Unió Europea, i per contra nosaltres la tenim millor, tindria mes paperetes Espanya per quedar-se fora de l'UE que no pas nosaltres.

Sobre lo de la poltrona i els falsos polítics independentistes no t'ho discutiré, per desgracia, molts, potser la majoria funcionen aixi, tot i que com sempre tens casos que no. Però si pensem que tant tenim polítics d'un color, com polítics del contrari, que fan servir els arguments per escalfar cadira, prefereixo quedar-me els secsionistes, ja que escombren cap a casa, i si guanyen, guanyem tots, no nomes ells.

Totes aquestes coses que es proposen fer dins la legalitat i constitució vigent, no son possibles, els poder fàctics, els franquistes, encara governen Espanya, no han desaparegut, simplement s'han adaptat per continuar manant però sense que sapiguem que estan allà ni que fan. En canvi un proces de separació ens donaria l'oportunitat d'esmenar tot el que esta malament, una reformulació de la legalitat i funcionament, si hem de crear un estat nou, podem decidir com crear aquest estat, i aixi podem acabar amb un sistema corrupte i fraudulent. En canvi es molt mes difícil (per no dir impossible) canviar l'actual sistema dins del sistema, ja que es un sistema blindat que no permet que cap intenció de bon funcionament i ètica acabi be, a no ser que ells ho modifiquin al seu parer per a treure benefici, i últimament es tot el contrari, modifiquen el sistema perquè sigui cada vegada pitjor per a nosaltres i millor per a ells.
Un sistema bipartidista hereus del franquisme que controlen els mitjans de comunicació i agiten les masses com ells volen, una monarquia imposada per un dictador que simpatitzava amb els colpistes, i un exercit a les ordres d'aquests partits i aquesta monarquia disposats a disparar dins la frontera.
Prefereixo deixar aquest país que mai va abandonar el franquisme (ni les dictadures anteriors, que no tot es Franco, també hem tingut Primos de Ribera i Felip Cinques, que cap ho oblidi mai) i provar sort solets, que sent com som el país que va fer la revolució industrial sense matèries primes tenim totes les de guanyar, i podrem acabar amb un conflicte que perdura des de fa 300 anys i segur del que tots, Espanyols i Catalans, estem cansats.
 
26 Novembre 2011
48
0
6
58
L'Hospitalet de LLobregat
#14
Enfocant el tema sota la major imparcialitat possible, doncs penso que deixant de banda els radicalismes de tota condició tant els partidaris d'una opció com de l'altre tenent raó o una part de la raó, passo al cor de la qüestió.

Quedant clar que l'actual marc Constitucional impideix pràcticament la secessió, el pendre aquesta important mesura unilateralment o "per la brava", no sé jo com sortiria.

-Tal fet constituiria una violació flagrant de la Constitució Espanyola
-El Govern + El Congrés dels Diputats + la Cambra del Senat + El Rei podrien recórrer automàticament al Article num. 8 de la C.E. i estic segur que tindrien unanimitat total :

Art. 8.1: "Les forçes armades constituides per l'Exèrcit de Terra, la Armada i l'Exèrcit de l'aire, tenen com a missió garantitzar la soberania i independència d'Espanya, defensar sa integridat territorial i l'ordenament constitucional"

Els castellans, inclosos el més moderats, considerarien la proclamació unilateral de secessió de Catalunya com un atac a la integritat d'Espanya i per descomptat al ordenament constitucional. Jo vull pensar que l'actual exèrcit no gossaria envair-nos i enderrocar a la Generalitat, pel que conec als militars actuals això com a poc els fastiguejaria força, però ignoro fins a quin punt arrivarien a la realitat. Tanmateix, seguint la llei vigent haurien de anul·lar la proclamació d'independència fins i tot amb la força. El qué succeiria és una incògnita que no m'agradaria comprovar.

L'Unió Europea; dius Viper que els catalans tenim millor fama entre els europeus que els espanyols, i aquí no puc contestar-te doncs no tinc ni idea, fa molts anys que no sorto de Catalunya.

Que som europeus és una obvietat total, però una cosa és el fet i d'altre molt diferent el deret. També són europeus els noruegs, els albans, els bosnis però no pertanyen a la Comunitat Europea. Filant molt prim, i quan volen els legisladors o advocats filen més prim que un cirugià cosint una mamella, la secessió de Catalunya suposaria la creació d'un estat nou, i com a tal hauria de passar el procés d'entrada com han passat tots els països. A la resta d'Espanya la continuarien considerant "Espanya", és una ingenuitat pensar que sería una divisió igualitària, 40 milions de persones per un costat i 7'5 milions per l'altre, 80% de PIB per un cantó i 20% per l'altre, no n'hi hauria color. Per cert, tinc entès que el PIB de tota Espanya és el 5é de la CEE, el de Catalunya estarà molt més abaix.

Realment si sas Senyories Europees volguessim, Catalunya seria admesa en dues setmanes, però si per pressions d'Espanya o el que fos, filessin molt prim, quedariem momentàneament fora de la Comunitat Europea i del seu aixopluc.

Espanya te una mica d'influència en la ONU, la OMS, etc, i una més forta a Europa, però Catalunya avui dia te influència zero a tot arreu. Dubto molt que qualsevol polític estranger ens recolzés, a no ser que el subornéssim sucosament. Els polítics si no tenen un guany, no fan res. ¿Tenim petroli? ¿Coltàn? ¿Diamants? ¿Armes nuclears? La nostre principal indústria és el turisme, ja cal que pleguem veles.

Països com els de la antiga Iugoslàvia, Armènia, els EEUU van aconsseguir sa independència amb guerres. Les repúbliques de la ex-URSS la van consseguir pel esfondrament del règim soviètic, i amb el suport dels països occidentals que veien una manera d'enfeblir a Rússia com a potència. L'altre exemple que conec és el de Chèquia i Eslovàquia, que es van dividir pacíficament i de mutu acord. El Regne Unid te una altre constitució la qual desconeixo per complet, no obstant imagino que permet a un dels seus membres fer-ne un referèndum d'autodeterminació. :?:

Podria haver-ne la via de la protesta-reivindicació popular massiva, com va practicar Ghandi a l'India. Però al meu parer la majoria d'habitants de Catalunya no estarien per la tasca.

Primer, segons les xifres oficials de 2010 el 15'7% dels habitants eren estrangers, però és clar, aquí no compten amb la munió de nacionalitzats, especialment els iberoamericans els quals amb tan sols dos anys de residència ja poden demanar la nacionalitat. Al 2008 es van nacionalitzar a Catalunya 20.000, al 2004 10.000; no he pogut trobar la xifra total, doncs al IDESCAT les dades més modernes són del 2001! Podem comptar que són diversos centenars de milers més; afegir endemés tots els joves nascuts de pares estrangers, a la meva ciutat, Hospitalet, com a totes de la Regió Metropolitana, la majoria de la canalla no és de pares catalans, però són comptats com a catalans.

I no comptem amb el grapat de sense papers que tenim; al meu municipi els municipals calculen que poden haver fins a 30.000 indocumentats en pisos pastera, la gran majoria estrangers, ni ho saben. A la meva mateixa escala tinc uns quants.

Aquest nouvinguts i els seus fills, els hi importen un ràban Catalunya, Espanya i demés, i poden suposar tranquilament el 30% del total poblacional, amb el agravant que constituexen la major part del jovent.

I després compteu amb que molts dels catalans són originaris de la resta d'Espanya, en definitiva, la major part de la gent no recolzaria l'independència.

Un altre tema seria exigir una independència econòmica envers Madrid, això seria legal, factible i crec que la gran majoria dels que aquí viuen serien partidaris. Pretendre la soberania total avui per avui, és una quimera.

Salutacions.
 

Viper

Administrador
Membre del personal
Administració
Moderador
Personal Arma
Personal DCS
#15
Primer de tot recordo que aquests post es a nivell personal, i que els Cavallers del Cel no es posiciona políticament. Que a mi m'agradi picar-me les pilotes amb la porta no vol dir que els Cavallers siguin tant masoques com jo.

Be, amb el teu permís, aniré comentant els teus arguments un per un.

Silverman said:
Que som europeus és una obvietat total, però una cosa és el fet i d'altre molt diferent el deret. També són europeus els noruegs, els albans, els bosnis però no pertanyen a la Comunitat Europea. Filant molt prim, i quan volen els legisladors o advocats filen més prim que un cirugià cosint una mamella, la secessió de Catalunya suposaria la creació d'un estat nou, i com a tal hauria de passar el procés d'entrada com han passat tots els països. A la resta d'Espanya la continuarien considerant "Espanya", és una ingenuitat pensar que sería una divisió igualitària, 40 milions de persones per un costat i 7'5 milions per l'altre, 80% de PIB per un cantó i 20% per l'altre, no n'hi hauria color. Per cert, tinc entès que el PIB de tota Espanya és el 5é de la CEE, el de Catalunya estarà molt més abaix.
Quan dic que som Europeus, vull dir que pertanyem a l'Unió Europea, que es molt diferent. Si representem el 20% del PIB Espanyol, et sembla poc això? això es una burrada de cales. I tens entens molt malament lo del PIB, Espanya esta al 12 lloc per PIB, però es que Catalunya està al 6 lloc del PIB, i si fóssim estat automàticament passaríem al 4. Catalunya es un del països mes ric d'Europa, o ho seria sense l'espoli.

Silverman said:
Espanya te una mica d'influència en la ONU, la OMS, etc, i una més forta a Europa, però Catalunya avui dia te influència zero a tot arreu. Dubto molt que qualsevol polític estranger ens recolzés, a no ser que el subornéssim sucosament. Els polítics si no tenen un guany, no fan res. ¿Tenim petroli? ¿Coltàn? ¿Diamants? ¿Armes nuclears? La nostre principal indústria és el turisme, ja cal que pleguem veles.
La nostre principal industria no es el turisme, ni molt menys, el problema es que el Turisme s'engloba dintre del Sector Serveis, que si es el majoritari, però el Sector Serveis son moltes mes coses que no pas el Turisme. Catalunya produeix i molt, recordem que som el motor econòmic d'Espanya. Tu menciones petroli, diamants, armes nuclears, però això tampoc ho tenen els principals països del mon, el que importa a l'economia actual no es el que tens, si no el que produeixes, i en això els Catalans en sabem molt. No fa falta subornar als països veïns, ells necesiten un pais fort al sud d'Europa, i una Catalunya Estat ho seria de fort, a mes amb el corredor mediterrani tindríem una explosió econòmica, un corredor mediterrani aprovat per EU, finançat per EU, però que ara Espanya ha violat aquest contracte amb EU i ha dit que primer farà el corredor pirinenc passant per madrid, que es mes car, mes complicat, mes contaminant, i enormement menys productiu, ja que no passa per cap port econòmic, ni Barcelona, ni Tarragona, ni València. Europa no nomes ens acceptaria, es que els hi som mes útils que no pas Espanya.

Silverman said:
Països com els de la antiga Iugoslàvia, Armènia, els EEUU van aconsseguir sa independència amb guerres. Les repúbliques de la ex-URSS la van consseguir pel esfondrament del règim soviètic, i amb el suport dels països occidentals que veien una manera d'enfeblir a Rússia com a potència. L'altre exemple que conec és el de Chèquia i Eslovàquia, que es van dividir pacíficament i de mutu acord. El Regne Unid te una altre constitució la qual desconeixo per complet, no obstant imagino que permet a un dels seus membres fer-ne un referèndum d'autodeterminació. :?:
El Sudan del Sud es va independitzar l'any passat per referèndum a tot (i únicament) el Sudan del Sud i va ser reconegut per Espanya. Avui dia la geografia política es fa per la via administrativa, no per l'armada.

Silverman said:
Podria haver-ne la via de la protesta-reivindicació popular massiva, com va practicar Ghandi a l'India. Però al meu parer la majoria d'habitants de Catalunya no estarien per la tasca.
Doncs vas una mica perdut, perquè l'any 2010 es va fer a Barcelona una manifestació massiva d'1 milió i mig de Catalans reclamant el dret a decidir (encara que la gent cridava directament independència). S'ha fet una onada de consultes a arreu de tot Catalunya sobre si volem o no la independència, l'han fet 554 municipis, en total han votat 881564 ciutadans i han dit Si 812934, el 92,2%, això en un referèndum no oficial, sense suport parlamentari, amb l'apagada mediàtica i sense cales, que es lo mes important.
S'han fundat diferents associacions de lluita per la independència, recentment es va crear per l'alcalde de Vic l'associació de Municipis per la Independència que en menys d'un anyet ja son 285, i esperen ser la meitat del total per a estiu. El passat dissabte es va crear l'ANC "Assemblea Nacional Catalana", que preten impulsar la independencia de Catalunya des de la societat civil, les associacions i organismes, i les empreses amb 265 assemblees territorials i creixent.
O podria seguir, però em sembla que ha quedat molt clar que els Catalans s'estan bellugant i molt.

Silverman said:
Aquest nouvinguts i els seus fills, els hi importen un ràban Catalunya, Espanya i demés, i poden suposar tranquilament el 30% del total poblacional, amb el agravant que constituexen la major part del jovent.
Aquest nouvinguts molts venen de països on han patit situacions de repressió i entenen molt be el que passem, precisament per això son gent que es molt partidària de participar en aquest proces perquè valoren molt el que puguin decidir el futur lliure i democràticament. A mes senten gratitud per el país que els ha acollit i volen correspondre'l d'alguna manera. I a mes no tenen cap tipus de animadversió cap a Catalunya, ja que no han sigut bombardejats per el govern Espanyol sobre lo dolents que som els Catalans.

Silverman said:
I després compteu amb que molts dels catalans són originaris de la resta d'Espanya, en definitiva, la major part de la gent no recolzaria l'independència.
Aquest argument es el mes fluix de tots, sento dir-t'ho. La gent pot voler la independència independentment d'on siguin. Per posar un exemple fàcil, mons pares son Espanyols i jo Castellanoparlant, tots els meus amics menys un parell son de pares Espanyols o meitat i meitat, hem crescut al Baix Llobregat, un dels bressols de l'immigració Espanyola de la postguerra, i en canvi tots la volem la independencia, conec a moltíssima gent de procedència Espanyola que la vol, i que no parlen Català. El mite que nomes els Catalans de socarre'l volen la independència fa molts de temps que es va desmentir.

Silverman said:
Un altre tema seria exigir una independència econòmica envers Madrid, això seria legal, factible i crec que la gran majoria dels que aquí viuen serien partidaris. Pretendre la soberania total avui per avui, és una quimera.
Com ja s'ha demostrat mes que de sobra, pretendre que Madrid ens doni una independència econòmica (diga-li Pacte Fiscal diga-li Concert Econòmic) es una quimera. El govern de Madrid ja ha dit que no, el director d'Hisenda Espanyola ja ha dit que no, el PP ja ha dit que no. El "Cafe para todos" es va inventar precisament per finançar Espanya a base dels cales Catalans principalment. Si Espanya ja va malament, imaginat si ara no poguessin recaptar els cales dels Catalans, seria molt dolent per a ells.
En definitiva, Espanya ni pot ni vol deixar de recaptar els nostres cales.

Per ultim et recomano que vegis aquest post on tens uns vídeos, on es parla de la viabilitat Econòmica de Catalunya si fos independent. També comentar-te que tant l'antic conseller d'economia, Castells, com Jordi Pujol, com altres gran pesos pesats professors d'economia, empresaris catalans, etc... ja han dit que Catalunya seria viable econòmicament, i no nomes viable, si no que seria beneficiós.
 
9 Agost 2010
2,608
5
38
Punt de Lagrange
#16
vaig seguint aixó i gaudint del debat. :çsi:

Unicament vull expresar la meva opinió sobre el debat. Crec que ben aviat caurem en punts que seran objecte de postures irreconciliables. Amb aixó vull dir que quan arribem a postures enrocades i tractem de convencer al altre de que el nostre punt de vista es el vàlid, sovint oblidem que el seu punt de vista es tan vàlid com el nostre. Arribats a aquest punt, tenint en ment la comunitat, personalment prefereixo callar-me abans de entrar en una línia argumental que no sols no convencerà al altre si no que pot crear mal ambient de forma permanent.

Per tant, us demano, que aneu amb moltissima cura amb aquest post, fiqueu-vos a les sabates del altre i llegiu be el que poseu abans de premer el botó de Tramet. No volem ferir sensibilitats, sino argumentar de la forma mes asèptica possible, sense oblidar que tota veritat te varies facetes en funció del angle des-de el que la mirem. Aquest post es un barril de pólvora i cal mantenir allunyat el foc si no, explotarà i pot fer mal.

Au! ja ho sabeu: Seny, seny i mes seny. Vinga! ja podeu continuar!

:çseny:
 
26 Novembre 2011
48
0
6
58
L'Hospitalet de LLobregat
#18
Bon suggeriment camarada Kronus, però no patiu, tinc el suficient bagatge vital com per mirar tota la qüestió per sobre de posicionaments tancats.

Dius Viper que tots els castellano-parlants del teu entorn voldrien la independència, doncs la major part dels que jo conec no, però com això és una dada totalment subjectiva, crec que la millor referència al parer general és fixar-se en els resultats electorals de les darreres eleccions. Si sumem els vots obtinguts pels partits :

Nacionalistes, CiU + ER = 36'3%

No-nacionalistes, PSC+IC+PxC+PP = 58'5%

Valgui dir que una bona part dels votants de CiU (29'4%) no són partidaris de la independència, com també una certa part dels votants del PSC i IC, per contra sí que ho serien. Cal considerar l'abstenció que va suposar el 34'8% i ves a saber a quin cantó anirien aquests.

Aquells referèndums que fas referència fets en poblacions locals petites amb suposo, poc percentatge inmigratori, tindrien poc pes al resultat global, doncs a la Regió Metropolitana de Barcelona viuen 5'3 dels 7'5 milions de ciutadans de Catalunya, de manera que el que aquí és decideixi seria el resultat final.

Les dades que dius dels PIBs no em quadren matemàticament:

Viper said:
...Espanya esta al 12 lloc per PIB, però es que Catalunya està al 6 lloc del PIB, i si fóssim estat automàticament passaríem al 4. Catalunya es un del països mes ric d'Europa, o ho seria sense l'espoli.
Veiam; si Espanya en té el 12é PIB d'Europa, Catalunya que be a tindre la cinquena part del espanyol haurà per força d'estar més abaix, a no ser que et refereixis al PIB per càpita, però el que val de cara a la influència política és el total, probablement Liechtenstein (o com és digui) gaudeixi del PIB per càpita més gran d'Europa, però en la pressa de decisions dins d'ella és una tifa.

En quant a lo de que som un païs ric...Tant de bó. Recordo que quan anava jo a escola el PIB de Catalunya era el 25% de tot l'estat, ara depèn les fonts diuen que del 18'7 al 20%, el que està clar que hem perdut pistonada i anem barranc aball. La industria o s'ha enfonsat o s'està enfonsant. He mirat la fulla del IDESCAT però és un galimaties.

Està clar que separats de l'Estat espanyol el balanç econòmic ens seria més favorable, encara que tindriem altres inconvenients.

Ja sabem com pensen a Castella, però si tinguèssim a uns representants intel·ligents i valents, prepararien un pacte fiscal amb l'estat solidari amb la resta de comunitats però sense arribar a l'expoli actual, (vaig llegir per ahi que el ratio PIB-habitant amb respecte l'estat=100, en Catalunya era de 126 en el PIB, i de uns 95 el que és reb, un model just seria el intermig entre el 126 i el 100, que és 113)

Teniu en compte que a tots els països n'hi han zones més riques que altres, i no per això han d'ésser deixades de banda. En els darrers 25 anys hem sigut el Estat de la CEE que ha rebut més diners del fons de cohessió europeu, és a dir, que Alemanya, Francia, Inglaterra i altres estats rics ens han regalat un bon grapat de diners, gràcies als quals s'han pogut fer-se una sèrie de infraestructures i projectes molt importants. El que els Governs tant Central com Autonòmics hagin malbaratat una part d'ells constitueix un altre tema.

...I si el Govern de torn Central diu que no, llavors seria el moment ideal de contestar-lis que o accepten el dit pacte fiscal, o es procedeix a declarar la II República Catalana des de el balcó de la Generalitat, als quatre vents i amb profussió de càmares de televissió de tot el món. El mateix que va fer Frances Macià però al segle XXI.

Hi habria moltes possibilitats de que acceptessin llavors el pacte, l'altre opció que tindrien seria envaïr Catalunya amb l'exèrcit i empresonar al Govern de la Generalitat. Seria un risc, que ben valdria la pena còrrer si el Govern de la Generalitat anteposés abans les necessitats de Catalunya a la seva poltrona i compte corrent, però és clar, tenen por d'acabar a la càrcel i sense les seves pagues i privilegis, de manera que dubto que ho facin.

El que sí fan és bordar molt a sobre del púlpit, mentrestant s'apugen el sou per sobre del Govern Central, o cauen en el mateix error de l'Estat, la excessiva centralització; Catalunya encara està més centralitzada que Espanya, només cal mirar un mapa demogràfic.

Vaja, m'he deixat lo del corredor mediterràni però ja he escrit massa. Gràcies pels enllaços del CCN, ja els coneixia Viper. És palés el posicionament del interlocutor a favor de la seccessió, malgrat que no nego la validesa dels seus arguments.

Per cert, mire-ho aquest : http://albanodante.blogspot.com/2012/02/el-major-robatori-de-la-historia-de.html

Salutacions.
 

Viper

Administrador
Membre del personal
Administració
Moderador
Personal Arma
Personal DCS
#19
No s'han fet consultes a pobles petits nomes, ni molt menys. S'han fet també a capitals de comarca i en general a les grans ciutats. Barcelona, Girona, Tarragona, Lleida, Terrassa, Sabadell, Mataró, Reus, etc... En aquest enllaç tens els resultats.

T'has deixat un quants partits al llistat, a part que la confecció no es correcta.

Nacionalistes Catalans, CiU, ERC, ICV, SI, RCat,
Nacionalistes Espanyols , PP.
Catalanistes no Nacionalistes, PSC
Nacionalistes Espanyols disfressats de nacionalistes Catalans, PxC.
Nacionalistes Espanyols disfressats de No Nacionalistes Espanyols, C's

Però be, com el que interessa no es això, ho posarem aixi.

Interessa sobirania, CiU, ERC, ICV, SI, RCat = 60.82%

No interessa sobirania, PSC, PP, PxC, C's = 36,47%

Ja veus que el percentatge canvia molt. Però com tu dius, ni tot CiU es independentista, ni tot PSC i PP es unionista, de fet segons les ultimes enquestes del CEO es sorprenent la de independentistes que hi ha al PP.

Jo crec que de tot el que hem dit, hi ha una cosa molt clara que te la societat, o cada cop mes clara, seguir amb Espanya no ens dona cap bona perspectiva, es sinònim de no evolució, de seguir patint amb el mateix de sempre, l'espoli, l'odi contra els catalans, el menyspreu, la falta de capacitat d'auto-governació que ens limita i molt. Però en canvi la independència vol dir ambició, possibilitats, oportunitat per canviar les coses que des de fa anys no s'han pogut canviar, oportunitats, i també clar por al que pugui passar, una certa incertesa de si tot sortiria be.
Qualsevol nova fita fa por, però les possibilitats de triomfar son tantes, que paga la pena arriscar-si.
 
26 Novembre 2011
48
0
6
58
L'Hospitalet de LLobregat
#20
Les dades que vaig posar corresponen a les Eleccions Generals al Congrés dels Diputats d'Espanya de l'any passat, les últimes fetes, i considero més representatives a les Generals abans que les autonòmiques o municipals, perquè participen més votants.

En quant als referèndums promoguts per la CNSI, només han votat el 20'5% del cens, sent normal que el 92% hagint dit "Sí", doncs és la gent més fervorosament partidària de l'independència la que ha participat en aquestes consultes.

No obstant com ja has suggerit, en el cas d'una consulta oficial a tota Catalunya ves a saber que succeiria; jo crec que guanyaria el no, però amb els esdeveniments que estàn tenint lloc als darrers temps no estic segur de res.

Les perspectives de futur que tenim són dolentes, tanmateix crec que principalment per la crisi econòmica que patim a tot el món, i certament separats d'Espanya el nostre balanç monetari seria millor, i inversament el de la resta d'Espanya empitjoraria a la mateixa quantia.

Amb l'últim vindria un altre problema. Espanya de moment se està lliurant de poc d'un rescat per part de la CEE. En el cas de perdre Catalunya, tindria més possibilitats de fallida econòmica, i en tal cas les conseqüències podrien ésser catastròfiques. Perquè no és el mateix rescatar a Grècia o a Irlanda amb 11 i 5 milions de persones aproximadament, que rescatar a un païs de 40 milions, possiblement la CEE fes fallida també. I com compendreu, això és quelcom que els dirigents europeus no s'arriscaran a que passi. Per tal raó no crec que afavoreixin de cap manera la secessió de Catalunya amb respecte Espanya.

Ens agradi o no, anem al mateix vaixell fiscal, i si Catalunya esdevingué un nou estat, suposo que hauria de contribuir als fons de cohessió destinats als països de l'est d'Europa o de la mateixa Espanya...

El que no pot ser és que a la resta d'Espanya estiguin acostumats a quadrar sas comptes gràcies a la abusiva recaptació que fa l'Estat de Catalunya, aquests ha de constituir el nostre objectiu. I desprès està un altre tema de caire sociològic; ja vaig esmentar que fa molt de temps que no sorto de Catalunya, però pel que llegeixo als foros i a més indrets, detecto un odi creixent entre els castellans envers nosaltres atiat imagino, pels tendenciosos mitjans de comunicació. Jo no em tallo al opinar que de seguir amb aquesta aptitud, el que aconsseguiran al final és paradoxalment el que volen evitar. Semble que alguns només ens volen per pagar impostos i per a res més, o volen una Catalunya "castellanitzada" la qual cosa és un impossible. Aquest són els inconvenients del mono-culturalisme, i a les nostres mans estar el minvar-lo o donar-li més força. Les positures radicals tant d'una banda com de l'altre l'únic que aconsseguiran serà empitjorar-lo tot.

Personalment el major perill a Catalunya no el veig en que es parli en el futur més el castellà que el català per exemple, sinó que en el futur probablement el que més es parlarà serà el chinès o l'àrab. Sé que en aquest tema penso al contrari de la majoria, però és que la meva experiència amb les gents vingudes de fora d'Europa és desastrosa. Jo no hi veig de que estiguin agraïts de "la seva terra d'acollida", ans al contrari, volen impusar els seus costums aquí a casa, i a sobre l'administració els hi afavoreix donant-lis tota mena d'ajuts passant per damunt de la població autòctona. Crec que tot plegat constitueix un grandíssim error. Però és clar, l'administració te uns objectius determinats que no són realment els que haurien de ser. :çno:

Salutacions companys.