Disparar a paracaigudistes.
- Thread starter Fritz
- Start date
Doncs mai ho havia pensat... suposo que en cas de que sobrevisquin intentaràn matarte, són soldats tant dins com fora del tanc.Cal dir que en plena batalla no pots fer presoners. En el cas dels paracaigudistes (si parlam d'un que ha estat abatut i ha saltat) dependrà del lloc on cau i a qui es troba abaix.
Aquest és el meu punt de vista, no tenc ni idea de si ha un debat "oficial".
Aquest és el meu punt de vista, no tenc ni idea de si ha un debat "oficial".
Des de sempre els pilots han tingut un codi d'honor (tot i que avui mes contemporani) sobre aquest tema. Els pilots no s'enfronten entre ells per matar l'enemic, si no per guanyar-lo, per tant matar el pilot no es pas una prioritat. Si un pilot salta del seu avió, ja no es cap amenaça, llavors no te cap sentit matar al teu digne adversari. Això es una mica la visió que es tenia a la 2ª Guerra Mundial (a la primera no n'hi havien de paracaigudes) i que es manté ara.
Tot i aixi, la guerra es la guerra, i cada pilot es amo de si mateix, per tant sempre et pots trobar pilots que matin paracaigudistes.
Però clar, aqui cap de nosaltres sabem del que parlem, perque no som pilots de veritat ni hem estat a cap guerra, això es una cosa que nomes pot entendre una persona que hagi passat per aquesta situació.
En el mon de la simulació per exemple no està ben vist fer aquestes practiques, es de poc cavaller.
Tot i aixi, la guerra es la guerra, i cada pilot es amo de si mateix, per tant sempre et pots trobar pilots que matin paracaigudistes.
Però clar, aqui cap de nosaltres sabem del que parlem, perque no som pilots de veritat ni hem estat a cap guerra, això es una cosa que nomes pot entendre una persona que hagi passat per aquesta situació.
En el mon de la simulació per exemple no està ben vist fer aquestes practiques, es de poc cavaller.
Jo discrepo una mica del que diu en Viper.
El tema dels paracaigudes ja existia a la primera guerra mundial...però els pilots eren massa homes per posar-se'l i utilitzar-lo.(per exemple els observadors que estaven en els famosos globus de vigilància en duien). Vaja que era una deshonra fer servir el paracaigudes.
Després a la Guerra Civil, els alemanys i italians -aquests darrers uns autèntics sàdics durant la guerra- es "divertien" ametrallant els pilots enemics que descendien en paracaigudes. Sabien que la república disposava de cada cop menys pilots i era una manera de incrementar les baixes entre les files enemigues (llegiu "un aviador de la república, de Joan Sayós).
Disparar a una persona en paracaigudes està prohibit per la convenció de ginebra, sigui un pilot o un soldat aerotransportat. El que es diu és que has d'esperar a que toqui terra per poder obrir foc. Òbviament, no és el mateix que et caigui a sobre un escamot de Fallschirmjägern que un pilot desarmat i ferit...
Quan comença la Blitzkrieg alemanya, els pilots polacs no veuen com els seus pilots abatuts són metrallats també durant els descensos (tot i que cada cop menys), i sobretot durant la batalla d'anglaterra aquests es venjaren dels seus compatriotes abatent a tot alemany que saltava en paracaigudes (a vegades s'equivocaven i disparaven contra els seus).
El cercle es vicià i els alemanys respongueren que, clar, al lluitar sobre territori enemic els anglesos recuperaven sempre els pilots que saltaven però els alemanys eren fets presoners o ajusticiats allà mateix, i amb les notícies de les pràctiques polaques els alemanys tornaren a les velles tradicions de disparar contra el que es mou.
Ja pensant en clau més moderna, tot i que també s'anà aplicant a mitjans/finals de la 2GM, has de pensar que el component humà sempre és el més difícil de substituir en un avió de guerra: els diners i el temps invertits en formar un pilot competent augmenten exponencialment amb la complexitat dels aparells, per tant sempre podràs substituir un avió per un altre, però és molt més difícil i costós substituir un pilot.
Segurament en Kronus ens en podria fer una explicació molt més precisa i intel·ligible.
I pel que fa a la simulació, si, és un codi d'honor que no es dispari al pilot ejectat, tot i que rarament sol estar prohibit.
El tema dels paracaigudes ja existia a la primera guerra mundial...però els pilots eren massa homes per posar-se'l i utilitzar-lo.(per exemple els observadors que estaven en els famosos globus de vigilància en duien). Vaja que era una deshonra fer servir el paracaigudes.
Després a la Guerra Civil, els alemanys i italians -aquests darrers uns autèntics sàdics durant la guerra- es "divertien" ametrallant els pilots enemics que descendien en paracaigudes. Sabien que la república disposava de cada cop menys pilots i era una manera de incrementar les baixes entre les files enemigues (llegiu "un aviador de la república, de Joan Sayós).
Disparar a una persona en paracaigudes està prohibit per la convenció de ginebra, sigui un pilot o un soldat aerotransportat. El que es diu és que has d'esperar a que toqui terra per poder obrir foc. Òbviament, no és el mateix que et caigui a sobre un escamot de Fallschirmjägern que un pilot desarmat i ferit...
Quan comença la Blitzkrieg alemanya, els pilots polacs no veuen com els seus pilots abatuts són metrallats també durant els descensos (tot i que cada cop menys), i sobretot durant la batalla d'anglaterra aquests es venjaren dels seus compatriotes abatent a tot alemany que saltava en paracaigudes (a vegades s'equivocaven i disparaven contra els seus).
El cercle es vicià i els alemanys respongueren que, clar, al lluitar sobre territori enemic els anglesos recuperaven sempre els pilots que saltaven però els alemanys eren fets presoners o ajusticiats allà mateix, i amb les notícies de les pràctiques polaques els alemanys tornaren a les velles tradicions de disparar contra el que es mou.
Ja pensant en clau més moderna, tot i que també s'anà aplicant a mitjans/finals de la 2GM, has de pensar que el component humà sempre és el més difícil de substituir en un avió de guerra: els diners i el temps invertits en formar un pilot competent augmenten exponencialment amb la complexitat dels aparells, per tant sempre podràs substituir un avió per un altre, però és molt més difícil i costós substituir un pilot.
Segurament en Kronus ens en podria fer una explicació molt més precisa i intel·ligible.
I pel que fa a la simulació, si, és un codi d'honor que no es dispari al pilot ejectat, tot i que rarament sol estar prohibit.
Hola.
Fa uns anys vaig llegir que a diferència del Polacs, que volaven amb la RAF en la Batalla d'Anglaterra, els quals utilitzaven les armes de abord per abatre a pilots que havien saltat del seu avió, alguns anglesos tenien una tècnica una mica més depurada...
La tècnica en qüestió era passar a escassos metres per damunt del paracaigudes amb gasos a fons el que provocava que la seda s esquinces fàcilment per l´efecte de la turbulència generada.
P.d. Ho he probat al IL2 i mai ha tingut aquest efecte. Algú ho ha probat al CoD?
Salut.
Fa uns anys vaig llegir que a diferència del Polacs, que volaven amb la RAF en la Batalla d'Anglaterra, els quals utilitzaven les armes de abord per abatre a pilots que havien saltat del seu avió, alguns anglesos tenien una tècnica una mica més depurada...
La tècnica en qüestió era passar a escassos metres per damunt del paracaigudes amb gasos a fons el que provocava que la seda s esquinces fàcilment per l´efecte de la turbulència generada.
P.d. Ho he probat al IL2 i mai ha tingut aquest efecte. Algú ho ha probat al CoD?
Salut.
Bueno, es una mica el codi d'honor aquest que es va generar durant la primera guerra mundial, aixo de que surti en el tractat de ginebra (aixo jo no ho sabia que els paracaigudes entressin en aquest tractat). I després hi ha també una component molt humana de veure algú totalment indefens devant dels teus canons i preguntar-te a tu mateix si ets capaç de disparar-li. Un cas extrem es el cas de Charles Brown i Franz Stingler, el primer era pilot d'un B-17 i el segon d'un Bf-109. El B-17 tornava molt mal ferit d'un raid a Bremen i l'alemany el tenia que interceptar pero en veure la tripulació ferida a traves dels forats del fusellatge no només no va disparar sinó que a mes els va escoltar fora de la zona de combat.. Després de la guerra quan el fet es va fer públic i els dos pilots es van trobar Franz Stigler va dir que no havia disparat perque el seu cap durant la campanya del Nord d'Africa els havia dit que si algú disparava contra un paracaigudes ell mateix l'executaria, i per a ell B-17 mal ferit no es diferenciava d'un paracaigudes.
aqui us deixo l'article de wikipedia:
http://en.wikipedia.org/wiki/Charlie_Br ... r_incident
aqui us deixo l'article de wikipedia:
http://en.wikipedia.org/wiki/Charlie_Br ... r_incident
Hola Meeguay.
La història del Ye olde pub es ben coneguda per tots ela amants (fanàtics?) dels combats que es van desenvolupar durant tota la segona guerra mundial. El cap de Franz Stigler a Àfrica, si no recordo malament, va ser en Gustav Rodel amb unes 100 victòries confirmades al final de la guerra.
El que va fer en Franz Stigler encara te més merit sabent que el seu germà, pilot de He 111, va ser abatut al canal per avions anglesos.
Per una altre banda també es te que dir que en Charlie Brown, després de la ¨trobada amb en Franz¨i poguer aterrar amb la seva B17, va realitzar un torn sencer de servei amb les B17...o sigui 25 missions de bombardeig...
Salut
La història del Ye olde pub es ben coneguda per tots ela amants (fanàtics?) dels combats que es van desenvolupar durant tota la segona guerra mundial. El cap de Franz Stigler a Àfrica, si no recordo malament, va ser en Gustav Rodel amb unes 100 victòries confirmades al final de la guerra.
El que va fer en Franz Stigler encara te més merit sabent que el seu germà, pilot de He 111, va ser abatut al canal per avions anglesos.
Per una altre banda també es te que dir que en Charlie Brown, després de la ¨trobada amb en Franz¨i poguer aterrar amb la seva B17, va realitzar un torn sencer de servei amb les B17...o sigui 25 missions de bombardeig...
Salut