Avui veurem una cosa que no vola, però que serveix perquè altres objectes volin. Es l’Almirall Kuznetsov, l’únic portaavions en actiu de l’Armada Russa (si es que el seu estat actual es pot considerar “en actiu”).
HISTÒRIA
Per conèixer la història del Kuznetsov cal anar bastant enrere, just després de la Segona Guerra Mundial. La URSS ja havia estat realitzant diverses proves durant els anys 30 amb diverses cobertes allargades sobre vaixells de proves, però van quedar paralitzades amb l’inici de la guerra. Una vegada acabada la guerra, els teòrics russos es van adonar que els portaavions havien estat una peça clau en la lluita dels Estats Units contra el Japó pel control del Pacífic.
Així als 50 es va iniciar la investigació i disseny del primer portaavions soviètic, que es va fer realitat al 1967 i el 1968 amb els portaavions de designació “projecte” 1123 Kondor, el Moscou i el Leningrad. Bé, més o menys, perquè en realitat no eren portaavions, eren portahelicòpters, amb una dotació de 14 helicòpters Ka-25 o Ka-27. I... es seu rol tampoc era el dels portaavions actuals. El Moscou i el Leningrad tenien com a missió la guerra antisubmarina (ASW), portant en conseqüència a la proa del vaixell una sèrie d’armes (incloent diverses armes amb canons dobles de 57 mm, llançadors de míssils antisubmarins i 10 tubs llançadors de torpedes. El problema es que aquests “portaavions” tenien diversos problemes: Els hi faltava potència, eren ingovernables en mars braves i els vaixells no eren el que l’Armada soviètica esperava, ja que van ser planificats amb un desplaçament de 8.000 tones i van acabar sent “monstres” de 15.000 tones. Per aquests motius, dels 3 vaixells classe Moscou que van ser planificats, només es van acabar construint 2.
No contents amb els portahelicòpters, els soviètics van iniciar als 70 el projecte 1143 Krechyet. Aquest disseny era el primer disseny de portaavions real soviètic. Però tampoc era l’originalment planejat. Els soviètics van dissenyar a principis dels 70 una sèrie de portaavions (projecte 1153 Orel, projecte 1160 i projecte 1143.7) de grans dimensions, imitant al USS Kitty Hawk, un dels primers superportaavions llançat al 1961. El disseny més pesat desplaçava fins a 85.000 tones i incloïa una dotació de 70 vaixells i 24 llançadors verticals de míssils anti-vaixell; el més lleuger desplaçava 65.000 tones i preveia una dotació de 52 avions. Finalment però, el projecte 1143 desplaçaria 45.000 tones i podria transportar una dotació de fins a 12 Yak-38 i 16 helicòpters. Es van construir 4 projectes 11143, el Kiev, el Minsk, el Novorossiysk i el Bakú, tots ells armats amb canons dobles de 76 mm, 8 míssils anti-vaixell i 10 llançadors de torpedes.
Finalment, als 80, els soviètics es van decidir a fer un portaavions real, el projecte 1143.5. Aquest projecte era un derivat dels classe Kiev, però en lloc de portar tot l’armament davanter portava una rampa ski-jump que formava una coberta uniforme. Van allargar el disseny 30 metres per encabir la rampa i 12 llançadors de míssils sota la coberta, just darrere de la rampa ski-jump.
Però el Kuznetsov tampoc ha tingut una història normal. El Kuznetsov, en aquella època batejat com a Riga, va veure el mar per primera vegada al 1985, quan el seu casc es llançat al mar. Durant la construcció dels seus sistemes interns es rebautitzat com Leonid Brézhnev i al 1989 es reanomena Tbilisi. Finalment, a finals de 1989 fa les primeres proves operacionals al mar, però encara incomplert i sense dotació aèria. Al 1990, alhora que es finalitza la seva construcció es reanomena una altra vegada com Almirall Kuznetsov, nom que conservarà fins avui dia. També passaria de ser un portaavions (classificat com a CV) a ser un “Creuer pesat portaavions” (TAVKR, en rús) per poder operar sota les condicions de la Convenció de Montreal de 1936 i navegar a través de l’estret del Bòsfor, ja que va ser construït a Ucraïna.
Al 1991 realitza el seu viatge inaugural per incorporar-se a la Flota del Nord. Al 1993, per fi, rep la seva dotació aèria. Tot i això, durant la seva construcció succeeix un fet mundial que marcarà el seu destí, el seu país constructor, la Unió Soviètica, desapareix de forma sobtada, provocant un caos mundial. Això provocarà que el seu vaixell germà, el Varyag, es quedés a les dàrsenes incomplert i oxidant-se fins al 2002, quan la Xina el compra per reconstruir-lo i tenir el seu primer portaavions, el Liaoning. Però ara tornem al Kuznetsov.
La història del portaavions continuaria amb problemes continus. Al març de 1996, durant el seu primer desplegament, un error als evaporadors (generadors de l’aigua dolça per a la tripulació) va provocar que el vaixell es quedés a port fins al juliol de 1998, quan es va aconseguir el finançament necessari per reparar el vaixell, tot i que per si de cas es va quedar dos anys més a port fins que al 2000 es va programar un nou desplegament. Però no es va arribar a realitzar: El submarí Kursk es va enfonsar 3 mesos abans del desplegament del Kuznetsov i aquest va haver de participar en les operacions de rescat (fallit) del Kursk. El portaavions ex-Riga, ex-Brezhnev, ex-Tbilisi i ex-portaavions (perquè recordem que no es un portaavions, es un creuer pesat) va tornar 3 anys més a port fins que a finals de 2003 va sortir per realitzar diverses proves per participar en uns exercicis a finals de 2004 a l’atlàntic. Va ser durant aquests exercicis que el Kuznetsov va perdre el primer avió: un Su-33 va caure al mar quan es van trencar els cables d’aterratge del vaixell.
Després d’aquests exercicis el Kuznetsov va haver de passar per una nova modernització, aquesta vegada amb una modernització per a l’ala aèria inclosa. Al 2008, ja renovat, va tornar al mediterrani, però també amb accidents. Mentre transitava per aigües noruegues, el vaixell va llançar diversos avions i helicòpters, que van passar directament per diversos corredors aeris civils i van obligar a suspendre temporalment el transit aeri civil.
Al 2009, el Kuznetsov va participar en el bloqueig naval imposat per Rússia a Geòrgia per evitar la entrada de la OTAN al país. Tot i que no hi ha cap imatge oficial del vaixell al bloqueig (que es més tard es va qualificar com il·legal), es va reportar el trànsit d’un gran vaixell pintat amb camuflatge fosc amb avions estacionats a la coberta. A la tornada d’aquest desplegament, el tercer al mediterrani, el Kuznetsov pateix un incendi a bord, que mata a un tripulant i provoca la seva tornada al seu port a Minsk. Durant aquest viatge de tornada el Kuznetsov va provocar un altre accident. Mentre reomplia el seu dipòsit de combustible d’un tanker al costat de les costes d’Irlanda, es va produir un vessament de combustible de 522 tones, un problema ambiental que va tenir com a conseqüència el pagament d’un milió de dòlars per part del govern rus al govern irlandès i britànic.
Des de el 2011 el Kuznetsov ha estat desplegat de forma freqüent a les costes de Síria amb una flota de fragates de combat. Així, el Kuznetsov ha realitzat diverses operacions a Síria al 2013, al 2014 i al 2016, quan degut a problemes amb els cables d’aterratge, la dotació aèria va haver de ser transferida a la base russa de Latakia per poder continuant operant amb normalitat. El vaixell es quedava ancorat al mar fins que s’acabava el desplegament i podia tornar amb els avions a Rússia.
Durant aquest anys la dotació del Kuznetsov, 8 Su-33 i 6 Mig-29K (que han començat a substituir de forma gradual als Su-33 a mesura que arriben al final de la seva vida útil), va realitzar 420 missions de combat, destruint 1.252 objectius a Síria i l’Iraq. Durant aquest temps el Kuznetsov també va perdre un Mig-29K (que s’havia quedat sense combustible a l’aire després d’esperar que el vaixell intentés reparar un dels cables d’aterratge, que s’havia trencat en un aterratge anterior) i un Su-33 (també perdut per problemes amb els cables d’aterratge).
El Kuznetsov deixa les costes de Síria per última vegada a principis de 2017, quan torna a Murmansk (Rússia) per una renovació i actualització que estengués la vida útil del Kuznetsov 25 anys. El 30 d’octubre de 2018, en plena renovació del Kuznetsov al major moll sec del món, el PD-50, es va produir un enfonsament sobtat del moll, cosa que va provocar la pèrdua del PD-50, col·lapsant una grua de 70 tones sobre la coberta de vol del vaixell, provocant un forat de 19 metres quadrat a la coberta del portaavions. Una persona va morir i 4 van ser ferides greument. A més, al desembre de 2019 un foc de grans dimensions es va estendre per l’interior del vaixell, matant 2 treballadors i ferint 14.
A data d’avui l’únic que sabem es que el treballs de renovació i actualització han tornat a començar, però el govern rus encara no ha dit si vol tornar a afegir el Kuznetsov a la flota o si el vol vendre a un dels països interessats, com la Xina o la Índia.
CARACTERÍSTIQUES TÈCNIQUES
Respecte les dades tècniques, el Kuznetsov es un portaavions de 43.000 tones (58.600 tones a plena càrrega) de 305 metres de llargada (1.001 peus) i 72 metres d’amplada. Està propulsat per 8 calderes i 4 turbines de vapor, produint de forma conjunta 200.000 cavalls de potència. El vaixell compta amb 4 propulsors fixos que poden arribar a una velocitat màxima de 29 nusos, amb una distància màxima de 3.900 milles nàutiques i una velocitat de creuer de 18 nusos, amb una distància màxima de 8.500 milles nàutiques.
El vaixell compta amb diversos radars que cobreixen tant les cotes altes com les cotes baixes (conseqüència de la guerra de les Malvines; el disseny original només comptava amb un radar operacional a partir dels 1.000 metres d’alçada, però després de la gran pèrdua de vaixells per atacs a baixa alçada amb Skyhawks, es va incloure un radar de baixa cota) i amb 4 radars de designació d’objectius per als sistemes antiaeris de defensa, conformats per 6 canons AK-630 (formats per 6 canons rotatius de 30 mm que poden arribar a disparar 6.000 projectils per minut), 8 sistemes Kashtan (canons dobles AK-630 amb míssils infrarojos), 12 míssils anti-vaixell P-700 Granit i 24 cel·les de llançament de míssils 3K95 Kinzhal (en total el vaixell compta amb 192 míssils). Tots aquests sistemes també poden actuar com a protecció contra-míssils. El vaixell també compta amb un sonar i un sistema de llançament de coets antisubmarins.
Respecte a la dotació aèria, aquesta ha anat variant amb el temps. El vaixell té una coberta de 14.700 metres quadrats i una rampa ski-jump amb una inclinació de 12º. Al final de la coberta hi ha 4 cables de detenció d’avions. Pot transportar una dotació variada de fins a 32 avions d’ala fixa, com els Yak-41, els Su-27 (si, el mateix Su-27 de la força aèria, sense cap tipus de modificació), els Su-33, els Mig-29K i els Su-25UTG i 24 helicòpters.Ka-27, Ka-29 i Ka-31. Tots els avions s’enlairen a una velocitat d’entre 120 i 140 km/h, per això es requereix que l’ala embarcada tingui la capacitat de no entrar en pèrdua a baixes velocitats.
El complement del vaixell es de 1.690 tripulants, sent 626 del grup aeri i 40 de l’estat major. Tot i això, el vaixell té capacitat per fins a 3.857 tripulants.
HISTÒRIA
Per conèixer la història del Kuznetsov cal anar bastant enrere, just després de la Segona Guerra Mundial. La URSS ja havia estat realitzant diverses proves durant els anys 30 amb diverses cobertes allargades sobre vaixells de proves, però van quedar paralitzades amb l’inici de la guerra. Una vegada acabada la guerra, els teòrics russos es van adonar que els portaavions havien estat una peça clau en la lluita dels Estats Units contra el Japó pel control del Pacífic.
Així als 50 es va iniciar la investigació i disseny del primer portaavions soviètic, que es va fer realitat al 1967 i el 1968 amb els portaavions de designació “projecte” 1123 Kondor, el Moscou i el Leningrad. Bé, més o menys, perquè en realitat no eren portaavions, eren portahelicòpters, amb una dotació de 14 helicòpters Ka-25 o Ka-27. I... es seu rol tampoc era el dels portaavions actuals. El Moscou i el Leningrad tenien com a missió la guerra antisubmarina (ASW), portant en conseqüència a la proa del vaixell una sèrie d’armes (incloent diverses armes amb canons dobles de 57 mm, llançadors de míssils antisubmarins i 10 tubs llançadors de torpedes. El problema es que aquests “portaavions” tenien diversos problemes: Els hi faltava potència, eren ingovernables en mars braves i els vaixells no eren el que l’Armada soviètica esperava, ja que van ser planificats amb un desplaçament de 8.000 tones i van acabar sent “monstres” de 15.000 tones. Per aquests motius, dels 3 vaixells classe Moscou que van ser planificats, només es van acabar construint 2.
No contents amb els portahelicòpters, els soviètics van iniciar als 70 el projecte 1143 Krechyet. Aquest disseny era el primer disseny de portaavions real soviètic. Però tampoc era l’originalment planejat. Els soviètics van dissenyar a principis dels 70 una sèrie de portaavions (projecte 1153 Orel, projecte 1160 i projecte 1143.7) de grans dimensions, imitant al USS Kitty Hawk, un dels primers superportaavions llançat al 1961. El disseny més pesat desplaçava fins a 85.000 tones i incloïa una dotació de 70 vaixells i 24 llançadors verticals de míssils anti-vaixell; el més lleuger desplaçava 65.000 tones i preveia una dotació de 52 avions. Finalment però, el projecte 1143 desplaçaria 45.000 tones i podria transportar una dotació de fins a 12 Yak-38 i 16 helicòpters. Es van construir 4 projectes 11143, el Kiev, el Minsk, el Novorossiysk i el Bakú, tots ells armats amb canons dobles de 76 mm, 8 míssils anti-vaixell i 10 llançadors de torpedes.
Finalment, als 80, els soviètics es van decidir a fer un portaavions real, el projecte 1143.5. Aquest projecte era un derivat dels classe Kiev, però en lloc de portar tot l’armament davanter portava una rampa ski-jump que formava una coberta uniforme. Van allargar el disseny 30 metres per encabir la rampa i 12 llançadors de míssils sota la coberta, just darrere de la rampa ski-jump.
Però el Kuznetsov tampoc ha tingut una història normal. El Kuznetsov, en aquella època batejat com a Riga, va veure el mar per primera vegada al 1985, quan el seu casc es llançat al mar. Durant la construcció dels seus sistemes interns es rebautitzat com Leonid Brézhnev i al 1989 es reanomena Tbilisi. Finalment, a finals de 1989 fa les primeres proves operacionals al mar, però encara incomplert i sense dotació aèria. Al 1990, alhora que es finalitza la seva construcció es reanomena una altra vegada com Almirall Kuznetsov, nom que conservarà fins avui dia. També passaria de ser un portaavions (classificat com a CV) a ser un “Creuer pesat portaavions” (TAVKR, en rús) per poder operar sota les condicions de la Convenció de Montreal de 1936 i navegar a través de l’estret del Bòsfor, ja que va ser construït a Ucraïna.
Al 1991 realitza el seu viatge inaugural per incorporar-se a la Flota del Nord. Al 1993, per fi, rep la seva dotació aèria. Tot i això, durant la seva construcció succeeix un fet mundial que marcarà el seu destí, el seu país constructor, la Unió Soviètica, desapareix de forma sobtada, provocant un caos mundial. Això provocarà que el seu vaixell germà, el Varyag, es quedés a les dàrsenes incomplert i oxidant-se fins al 2002, quan la Xina el compra per reconstruir-lo i tenir el seu primer portaavions, el Liaoning. Però ara tornem al Kuznetsov.
La història del portaavions continuaria amb problemes continus. Al març de 1996, durant el seu primer desplegament, un error als evaporadors (generadors de l’aigua dolça per a la tripulació) va provocar que el vaixell es quedés a port fins al juliol de 1998, quan es va aconseguir el finançament necessari per reparar el vaixell, tot i que per si de cas es va quedar dos anys més a port fins que al 2000 es va programar un nou desplegament. Però no es va arribar a realitzar: El submarí Kursk es va enfonsar 3 mesos abans del desplegament del Kuznetsov i aquest va haver de participar en les operacions de rescat (fallit) del Kursk. El portaavions ex-Riga, ex-Brezhnev, ex-Tbilisi i ex-portaavions (perquè recordem que no es un portaavions, es un creuer pesat) va tornar 3 anys més a port fins que a finals de 2003 va sortir per realitzar diverses proves per participar en uns exercicis a finals de 2004 a l’atlàntic. Va ser durant aquests exercicis que el Kuznetsov va perdre el primer avió: un Su-33 va caure al mar quan es van trencar els cables d’aterratge del vaixell.
Després d’aquests exercicis el Kuznetsov va haver de passar per una nova modernització, aquesta vegada amb una modernització per a l’ala aèria inclosa. Al 2008, ja renovat, va tornar al mediterrani, però també amb accidents. Mentre transitava per aigües noruegues, el vaixell va llançar diversos avions i helicòpters, que van passar directament per diversos corredors aeris civils i van obligar a suspendre temporalment el transit aeri civil.
Al 2009, el Kuznetsov va participar en el bloqueig naval imposat per Rússia a Geòrgia per evitar la entrada de la OTAN al país. Tot i que no hi ha cap imatge oficial del vaixell al bloqueig (que es més tard es va qualificar com il·legal), es va reportar el trànsit d’un gran vaixell pintat amb camuflatge fosc amb avions estacionats a la coberta. A la tornada d’aquest desplegament, el tercer al mediterrani, el Kuznetsov pateix un incendi a bord, que mata a un tripulant i provoca la seva tornada al seu port a Minsk. Durant aquest viatge de tornada el Kuznetsov va provocar un altre accident. Mentre reomplia el seu dipòsit de combustible d’un tanker al costat de les costes d’Irlanda, es va produir un vessament de combustible de 522 tones, un problema ambiental que va tenir com a conseqüència el pagament d’un milió de dòlars per part del govern rus al govern irlandès i britànic.
Des de el 2011 el Kuznetsov ha estat desplegat de forma freqüent a les costes de Síria amb una flota de fragates de combat. Així, el Kuznetsov ha realitzat diverses operacions a Síria al 2013, al 2014 i al 2016, quan degut a problemes amb els cables d’aterratge, la dotació aèria va haver de ser transferida a la base russa de Latakia per poder continuant operant amb normalitat. El vaixell es quedava ancorat al mar fins que s’acabava el desplegament i podia tornar amb els avions a Rússia.
Durant aquest anys la dotació del Kuznetsov, 8 Su-33 i 6 Mig-29K (que han començat a substituir de forma gradual als Su-33 a mesura que arriben al final de la seva vida útil), va realitzar 420 missions de combat, destruint 1.252 objectius a Síria i l’Iraq. Durant aquest temps el Kuznetsov també va perdre un Mig-29K (que s’havia quedat sense combustible a l’aire després d’esperar que el vaixell intentés reparar un dels cables d’aterratge, que s’havia trencat en un aterratge anterior) i un Su-33 (també perdut per problemes amb els cables d’aterratge).
El Kuznetsov deixa les costes de Síria per última vegada a principis de 2017, quan torna a Murmansk (Rússia) per una renovació i actualització que estengués la vida útil del Kuznetsov 25 anys. El 30 d’octubre de 2018, en plena renovació del Kuznetsov al major moll sec del món, el PD-50, es va produir un enfonsament sobtat del moll, cosa que va provocar la pèrdua del PD-50, col·lapsant una grua de 70 tones sobre la coberta de vol del vaixell, provocant un forat de 19 metres quadrat a la coberta del portaavions. Una persona va morir i 4 van ser ferides greument. A més, al desembre de 2019 un foc de grans dimensions es va estendre per l’interior del vaixell, matant 2 treballadors i ferint 14.
A data d’avui l’únic que sabem es que el treballs de renovació i actualització han tornat a començar, però el govern rus encara no ha dit si vol tornar a afegir el Kuznetsov a la flota o si el vol vendre a un dels països interessats, com la Xina o la Índia.
CARACTERÍSTIQUES TÈCNIQUES
Respecte les dades tècniques, el Kuznetsov es un portaavions de 43.000 tones (58.600 tones a plena càrrega) de 305 metres de llargada (1.001 peus) i 72 metres d’amplada. Està propulsat per 8 calderes i 4 turbines de vapor, produint de forma conjunta 200.000 cavalls de potència. El vaixell compta amb 4 propulsors fixos que poden arribar a una velocitat màxima de 29 nusos, amb una distància màxima de 3.900 milles nàutiques i una velocitat de creuer de 18 nusos, amb una distància màxima de 8.500 milles nàutiques.
El vaixell compta amb diversos radars que cobreixen tant les cotes altes com les cotes baixes (conseqüència de la guerra de les Malvines; el disseny original només comptava amb un radar operacional a partir dels 1.000 metres d’alçada, però després de la gran pèrdua de vaixells per atacs a baixa alçada amb Skyhawks, es va incloure un radar de baixa cota) i amb 4 radars de designació d’objectius per als sistemes antiaeris de defensa, conformats per 6 canons AK-630 (formats per 6 canons rotatius de 30 mm que poden arribar a disparar 6.000 projectils per minut), 8 sistemes Kashtan (canons dobles AK-630 amb míssils infrarojos), 12 míssils anti-vaixell P-700 Granit i 24 cel·les de llançament de míssils 3K95 Kinzhal (en total el vaixell compta amb 192 míssils). Tots aquests sistemes també poden actuar com a protecció contra-míssils. El vaixell també compta amb un sonar i un sistema de llançament de coets antisubmarins.
Respecte a la dotació aèria, aquesta ha anat variant amb el temps. El vaixell té una coberta de 14.700 metres quadrats i una rampa ski-jump amb una inclinació de 12º. Al final de la coberta hi ha 4 cables de detenció d’avions. Pot transportar una dotació variada de fins a 32 avions d’ala fixa, com els Yak-41, els Su-27 (si, el mateix Su-27 de la força aèria, sense cap tipus de modificació), els Su-33, els Mig-29K i els Su-25UTG i 24 helicòpters.Ka-27, Ka-29 i Ka-31. Tots els avions s’enlairen a una velocitat d’entre 120 i 140 km/h, per això es requereix que l’ala embarcada tingui la capacitat de no entrar en pèrdua a baixes velocitats.
El complement del vaixell es de 1.690 tripulants, sent 626 del grup aeri i 40 de l’estat major. Tot i això, el vaixell té capacitat per fins a 3.857 tripulants.
M'agrades:
SilverArrow