Informació Eurofighter Typhoon: Com funcionen les versions del Typhoon ?

Gato

Nou usuari
Personal DCS
20 Febrer 2020
49
37
18
Barcelona
#1
Divendres es va anunciar el mòdul de l'Eurofighter per DCS (podeu llegir el post amb tota la informació disponible fins ara aquí). Hi ha certa confusió degut a que l'empresa desenvolupadora no ha anunciat la versió especifica inicial de l'Eurofighter tindrem i quines capacitats tindrà. Tenia pensat fer un post com els de "Coneix el teu enemic" (dels que per cert, estic preparant el següent, ja que us va agradar), però donat que la informació es de caire tècnic, prefereixo postejar-ho al subfòrum de mòduls per poder afegir-ho de forma posterior a la secció de l'Eurofighter. Tota la informació que diré a continuació es fruit de la meva investigació i gràcies al megapost fet per l'usuari Spectre11 al fòrum d'Eagle Dynamics, on descriu de forma molt ordenada el sistema de versions de l'Eurofighter i que podeu consultar en anglès aquí.

Per començar, cal fer una distinció del consorci gestor del projecte Eurofighter del consorci constructor del projecte Eurofighter, ja que no es el mateix:
  1. El primer neix al 1996 amb la fusió de la NAMMA (Multirole Combat Aircraft Development and Production Management Agency, Agencia de Gestió de Desenvolupament i Producció de l'Avió de Combat Multirol, en anglès) i la NEFMA (NATO European Fighter Aircraft development, production and logistics Agency, Agencia de l'OTAN per al Desenvolupament, Producció i Lògistica del Caça de Combat Europeu, en anglès), que ja havia iniciat el programa Eurofighter al 1987. Aquesta fusió crea la NETMA (NATO Eurofighter and Tornado Management Agency, Agencia de l'OTAN per a la gestió de l'Eurofighter i el Tornado, en anglès), que es fins a dia d'avui gestiona el programa Eurofighter i harmonitza els requeriments dels 4 països fundadors del programa (Alemanya, Itàlia, Regne Unit i Espanya), també negociant en el seu nom els contractes i compres amb les empreses constructores i els països als que s'exporta l'Eurofighter.
  2. El segon consorci es subdivideix en dos agrupacions a la vegada. La primera subdivisió es el consorci industrial format per empreses dels 4 països que formen la NETMA i s'encarreguen del desenvolupament i producció de l'Eurofighter. Va ser fundat al 1986 i va rebre el nom de Eurofighter Jagdflugzeug GmbH (si, té nom alemany degut a que té la seu a Alemanya). Aquest consorci actua en nom de les 4 empreses constructores: BAE Systems (Regne Unit), Airbus Defence (Espanya i Alemanya), Airbus Space (Espanya i Alemanya) i Leonardo (Itàlia). Però això no acaba aquí perquè el segon consorci, anomenat Eurojet Turbo GmbH es l'agrupació d'empreses encarregades de desenvolupar el programa del motor EJ200 i construir la motorització dels Eurofighters, representant a Rolls Royce (Regne Unit), MTU Aero Engines (Alemanya), Avio (Itàlia) i ITP (Industria de Turbo Propulsores, Espanya).
Per què es important aquesta distinció ? Perquè tot i què el programa Eurofighter es gestionat per un únic consorci, la NETMA, cada model d'avió pot variar, segons l'empresa del consorci constructor que l'hagi produït. Cansats de sigles ? Doncs només acabem de començar.

Al 1987 la NEFMA (la primera Agencia gestora del caça de combat, que no avió multirol, això es important) publica els seus requeriments pel desenvolupament d'un futur caça de combat europeu, document que rep el nom d'European Staff Requirement for Developement, o ESR-D, on s'estableixen totes les especificacions que haurà de tenir l'Eurofighter (que en aquella època ja rebia el nom d'Eurofighter. Tot i que cal dir que Eurofighter tècnicament no es el nom de l'avió, es el nom del constructor: el nom es Typhoon o Tifó, en català). Aquest document té molta importància. perquè estableix els requeriments de rendiment, armament, equip i funcionalitats generals que haurà de tenir el caça. Tots aquests requeriments es descriuen de forma detallada en un altre document: El Document d'Especificació del Rendiment, Sistemes i Armes, o WSPS (pel seu nom en anglès: Weapon System Performance Specification). L'SWPS es la base del contracte signat al 1988 per desenvolupar l'Eurofighter, que per això rep el nom de Contracte Principal de Desenvolupament, o MDC (Main Development Contract). Del MDC sortiria el disseny final de l'Eurofighter. Es important senyalar que l'ESR-D es corregeix al 1994 degut a la caiguda de la URSS, cosa que provoca una parada de 5 anys del projecte i que quan es retorni al disseny l'avió perdi diverses capacitats previstes al WSPS, com la protecció contra atacs d'impulsos electromagnètics (una protecció molt cara pel que sembla), actualitzant aquest document en conseqüència.

Al 1998, a la mateixa vegada que el primer prototip volava per primer cop, es signava el contracte de compra del Typhoon. La NETMA i els dos consorcis de construcció signen un contracte, l'UPC (Umbrella Production Contract, degut a que aquest contracte havia de cobrir tots els aspectes econòmics de la producció de l'Eurofighter a través de tot el temps de construcció). Aquest contracte cobreix diversos aspectes: la inversió inicial per establir els centres de produccions i logística, els futurs costos de producció entrega dels avions i una promesa de compra total per part dels 4 estats de 620 Eurofighter Typhoon. Tot i això, l'UPC no cobreix cap ordre de Typhoons, ja que es decideix que la producció es dividiria en 3 tranches (trossos en francès), i que cada Tranche tindria el seu propi contracte.

Ara ve la part complicada. Els Tranches son els tres contractes diferents signats amb les diverses ordres de compra i producció de motors i Eurofighters. Els Tranches no representen les capacitats de cada Typhoon. Només estan relacionats de forma indirecta ja que cada Tranche compta amb uns estàndards específics, ja que tots els Typhoons tenen unes capacitats similars descrites al WSPS, que es el que marca les diferents versions.

A l'hora els Tranches es divideixen en Batches, o lots. Teòricament, cada lot serviria per separar els diferents estàndards de producció, de forma que cada Batch tindria uns estàndards diferents. Aquesta diferenciació es va poder realitzar de forma efectiva al Tranche 1, però es va realitza d'una forma molt més diluïda als Tranche 2 i 3A, degut a que els estàndards de producció eren molt similars i la distinció es molt difícil de veure. Actualment hi ha 4 Batches o lots.

Per últim, els lots es subdivideixen en Blocks. Cada Block representa els estàndards de producció exactes dels avions. Tot i que els Typhoon s'estan actualitzant constantment als estàndards de producció del moment, amb els blocks es possible saber amb quines capacitats comptava un Eurofighter al moment de sortir de la fàbrica, tot i que més tard es fa molt més difícil per les actualitzacions. Així en el que ens hem de fixar es a quin Block ha estat actualitzat el Typhoon en qüestió, perquè així podrem saber les seves capacitats.

Ara venen tres sigles que mencionaré de forma freqüent: SRP, PSP i PSC.
  • SRP: Es el Paquet de Llançament de Servei (Service Relase Package) i descriu de forma general les capacitats de l'avió, incloent les autoritzacions i funcionalitats especifiques del sistema. L'SRP permet algunes variacions entre els avions d'un mateix Block.
  • PSP: Es el Paquet de Software de Producció (Production Software Packages) i designa les funcionalitats generals del software dels 3 grans sistemes electrònics de l'avió: l'FCS (Flight Control System), l'UCS (Utility Control System) i l'AVS (Avionic System). Amb aquesta informació podem saber els packs i la versió de software exacte que porta cada avió es a dir, l'FPSP, l'UPSP i l'APSP. Aquests packs es poden identificar amb un codi de xifres i lletres, com APSP3/10/00. Perquè ho entengueu, el PSP ens diu quina versió porta l'avió dels pack de software que existeixen per l'Eurofighter. Això es degut a que el Typhoon porta desenes d'ordinadors i programes i cadascun necessita una revisió i actualització especifica. Es el mateix que dir DCS World versió 2.5.6 o Teamspeak versió 3.5.1.
  • PSC: Es la Configuració del Sistema de Producció (Production System Configuration) i es la descripció més detallada i exacta de les capacitats reals de l'avió, ja que es el que defineix les combinacions permeses de hardware i software. El PSC descriu de forma detallada tot l'equip FCS, UCS i AVS, el canó i els sistemes electrònics de propulsió i control de l'avió. El PSC està format per fins a 6 dígits (gairebé com el nombre de votants que té), essent el primer dígit la versió de PSP muntada, es a dir, si la versió del PSP es la 2, el PSC seria 2.XX.XX.
Degut a les limitacions de 20.000 caràcters de publicació del fòrum, publicaré les especificacions exactes de cada versió del Typhoon a la part 2 que trobareu a continuació.
 
Last edited:

Gato

Nou usuari
Personal DCS
20 Febrer 2020
49
37
18
Barcelona
#2
I aquí teniu la part que us interessa realment: Les capacitats de cada versió descrites:

Tranche 1

El contracte pel Tranche 1 es va signar el 18 de setembre de 1998 amb una ordre de 148 Typhoons i 363 motors EJ200, a repartir entre els 4 països del consorci: 53 pel Regne Unit, 33 per Alemanya, 28 per Itàlia i 19 per Espanya. 15 dels 148 avions totals es vendrien finalment a Àustria.

El Tranche 1 està format pels Lots 1 i 2.

Lot 1

En aquest lot s'inclouen els 5 primers Typhoons construïts per realitzar diversos tests. El lot està conformat pels Blocks 1, 1B i 1C.

Block 1, 1B i 1C

Tots els avions d'aquests Blocks van ser avions d'entrenament amb doble cabina per realitzar diversos tests, evaluacions i proves inicials, així com per iniciar la transferència d'altres pilots al Typhoon. Tots els avions només compten amb capacitat aire-aire molt limitada. les diferencies entre els 3 Blocks son molt menors.

  • SRP 1| PSP1 | PSC 1.X
  • FCS: Sense pilot automàtic, amb autorització de carrega limitada. Inclou les funcions de recuperació de vol estable en cas de desorientació i recuperació automàtica en cas de velocitat baixa.
  • Cockpit: El cockpit no comptava ni amb DVI (Direct Voice Input) ni amb HMSS (Helmet Mounted Symbology System, es el mateix que l'HMD al F/A-18C i l'F-16).
  • Navegació: LINS, GPS, RADALT, TACAN, GPWS.
  • Comunicacions: Dues ràdios V/UHF amb funció de transmissió i recepció.
  • Els avions incloïen el sistema de protecció DASS, però només amb dispensadors chaff i bengales.
  • Atac i Identificació (A/I): Comptaven amb el radar Captor M-Scan amb funcions inicials i funcions AG limitades.
  • Armes: Canó (muntat però sense possibilitat d'utilització), 2 x AIM-9L Sidewinder, 2 x ASRAAM, 4 x AIM-120A/B AMRAAM.
Lot 2

Block 2

Van ser els primer Typhoon monoplaces de producció en sèrie. El Block 2 introduïa l'SRP 2, que introduïa la Capacitat Operativa Inicial (IOC), permetent millors capacitats de combat aeri.
  • SRP 2 (IOC) | PSP2 | PSC 2.0
  • FCS: Pilot automàtic inicial.
  • Cockpit: DVI inicial.
  • Navegació: S'inclouen els sistemes MLS, DME-P. Es millora el sistema TACAN.
  • Comunicacions: S'introdueixen els sistemes MIDS/LINK16 (Datalink).
  • DASS: S'introdueixen els sistemes ESM i ECM.
  • A/I: Radar Captor-M amb capacitats AA i AG millorades, interoperabilitat de sensors inicials afegida.
  • Armes: S'afegeix un tanc de combustible de 1000 litres al piló central. el canó té capacitat AA. S'afegeixen 2 x IRIS-T.
Block 2B

Les diferencies inicials eren mínimes, però es decideix fer algunes millores i al final s'estableix com l'IOC definitiu.
  • SRP 3 | PSP2 | PSC 2.1+
  • FCS: DRF, ALSR.
  • Armes: 4 x ASRAAM, 6 x MRAAM, 3 tancs de combustible de 1000 litres.
Block 5

El block 5 representa l'estàndard de producció per tot el Tranche 1, ja que en aquell moment es va completar l'MDC. El Block 5 Es també l'estàndard de Capacitat Operativa Total (FOC). Amb el programa d'actualització Retrofit 2, tots els avions del Block i el Block 2 es van actualitzar a les capacitats del Block 5.
  • SRP 4.1 | PSP3 | PSC 3.1X
  • FCS: Capacitat de suportar forces de fins a 9Gs, pilot automàtic millorat.
  • Cockpit: DVI amb plena capacitat operativa.
  • Navegació: S'inclouen els sistemes ILS, MMR així com un nou sistema GPS i funcionalitats de navegació addicionals.
  • DASS: S'introdueixen es sistemes de radar remolcat i l'avís de fixació per làser (Laser Warning Receiver, LWR).
  • A/I: Capacitat total AA i AG. S'afegeix el sistema IRST/FLIR PIRATE.
  • Armes: AIM-120C5, ASRAAM digital, 2 x GBU-10, 4 x GBU-16, 6 x Paveway II, tancs de combustible modificats. El canó adquireix la capacitat AG
Actualitzacions del software del Block 5
  • Actualització SRP 4.2 (PSC 3.2): Actualització realitzada per la RAF de forma separada per donar al Typhoon capacitats AG més avançades afegint la compatibilitat del Targeting Pod LITENING III i capacitat per equipar bombes de caiguda lliure de 1000 lliures.
  • Actualització SRP 4.3 (PSC 3.3): Primera gran actualització per tots els avions dels 4 països una vegada finalitzat l'MDC. Aquesta actualització aconsegueix que el Typhoon compti finalment amb totes les capacitats que s'especificaven al WSPS. Aquesta actualització inclou nous sistemes de GPS, noves ràdios, un MIDS (Datalink) millorat, el software pel radar, l'HMSS i el MAWS (sistema d'avís d'aproximació de míssils).
Aquí acaben els Blocks del Tranche 1. Tots ells han rebut amb els anys diverses actualitzacions, com un radar totalment nou, un software pel DASS renovat i la aviònica estàndard dels Tranches 2 i 3.

Tranche 2

Lot 3

El contracte pel Tranche 2 va ser signat el 14 de desembre de 2004 amb una ordre per 236 avions i 519 motors. Aquests avions es van repartir de la següent forma: 89 pel Regne Unit, 68 per Alemanya, 46 per Itàlia i 33 per Espanya. Àustria va ordenar inicialment 18 avions del Tranche 2, però es va decidir finalment que els 15 Tranche 1 que tenia s'actualitzarien al Tranche 2 i la seva comanda es va repartir entre els altres països. L'Aràbia Saudita també va realitzar una ordre de 72 Tranche 2, però finalment es van construir només 48, sent els 24 restants del Tranche 3. Els avions del Tranche 2 son molt similars, es per això que tots s'agrupen sota un mateix lot, el lot 3, amb diversos blocks: 8, 8B, 9, 10, 11 i 15, incloent els dos lots d'exportació, el 8A per Àustria i el 9C per l'Àrabis Saudita. Degut a que les diferencies son mínimes les descriure amb punts:
  • Block 8: SRP 5.0 | PSP3 | PSC 3.6. L'SRP 5.0 incloïa millores molt importants en hardware i en el disseny de l'avió, tant estructurals com electròniques. Tot i això, es important destacar que els avions del Block 8 no comptaven amb capacitat aire-terra, ja que no disposava de compatibilitat amb les armes aire-terra i el canó no comptava amb el software necessari.
  • Block 9: Introdueix l'SRP 5.1, estàndard de producció per tots els avions del Tranche 2 i el Tranche 3A. Aquesta actualització seguia sense compta amb capacitats aire-terra.
  • Block 10: Tornen les capacitats aire-terra. Es millora el DASS, l'IFF i s'incorporen diversos instruments de vol. A l'armament tornen les capacitats AG, i s'incorporen els míssils ALARM, el Targeting Pod LITENING III, la capacitat d'operar amb armes guiades per GPS i les Paveway III i IV.
  • Block 15: S'incorpora el míssil aire-aire METEOR-T i els míssils guiats TAURUS, Storm Shadow i Brimstone.
Els avions del Tranche 2 van suposar una millora molt important en hardware. Tot i això, degut a que el contracte es centrava en el desenvolupament aire-aire, les capacitats AG es van deixar de costat, eliminant-les fins i tot en algun Block. Es per això que que els Blocks 8, 8B i 9 es consideren inferiors al Block 5 del Tranche 1, ja que mancaven de certes capacitats.

Tranche 3A

Lot 4

L'UPC preveia inicialment 3 Tranches. Tot i això quan s'acorda el Tranche 3 Europa es troba enmig de la crisi econòmica global iniciada al 2008. Es per aquesta raó que es decideix separar el Tranche 3 en dos grups. Finalment però, el Tranche 3B mai s'arribarà a produir, quedant-se la producció en els Tranche 3A. El contracte per aquest Tranche 3A es signa el 31 de juliol de 2009, i inclou 112 avions i 241 motors dels 236 avions i 500 motors que preveia el Tranche 3. D'aquests 112 avions, 40 anirien a Regne Unit, 31 a Alemanya, 21 a Itàlia i 20 a Espanya. També es vendrien 24 avions a l'Aràbia Saudita, 12 A Oman i 24 a Qatar.

El lot 4 està format pels Blocks 20 i 25. Aquests Blocks conformen el Programa Comú d'Eliminació de Programari Obsolet, o CORP. Es canvien i actualitzen en dos passos (els dos Blocks) tots els ordinadors d'abord i aviònica, incloent l'FCS i l'UCS. L'altra característica important es que els avions del lot 4 son els únics que compten amb un radar electrònic (radar AESA) i possibilitat de Fuel Dump, tot i que només en els Typhoons del Regne Unit. Aquesta es la versió més recent, i que de fet es va acabar fa molt poc, entregant-se l'últim Eurofighter Typhoon a Espanya el 20 de febrer de 2020.

Actualment s'està duent a terme el Programa de Millora per Fases (PxE) on molts dels Tranche 1 s'estan actualitzant als estàndards dels Tranche 2/3A, tot i que no tots els avions passaran per aquest programa.

I aquí acaben les versions de producció de l'Eurofighter. Cal dir que la producció del Typhoon encara no està acabada. El 23 de desembre de 2019 Kuwait va signar un contracte amb la NETMA per la compra de 28 Eurofighters, que començaran a construir-se a finals de 2020. També hi ha especulacions sobre una possible Tranche 4 per Alemanya, que compraria fins a 90 Eurofighters per substituir els Tranche 1 més vells i els Tornado, que ja estan arribat al limit de la seva vida útil. Espanya també ha plantejat la compra d'uns 70 Eurofighters per substituir els F/A-18C que opera actualment, però no s'ha concretat cap xifra o data.

Sobre DCS, s'està apostant perquè la primera versió que veurem al simulador serà un Block 5, tot i que també s'està parlant dels Blocks 10 i 15. L'equip de desenvolupadors encara no s'ha pronunciat de forma definitiva sobre quina versió o versions inclourà, però la que té més possibilitats es la Block 5, ja que es la versió multirol més antiga, amb pocs avions en actiu amb aquesta versió, té gairebé tota la informació publicada i coincideix en el temps amb l'F-16 Block 50 i el F/A-18C. Però qui sap si veurem un Tranche 3A també.
 
M'agrades: Wotan