Cavallers del Cel Comunitat Catalana de Simulació

La carrera espacial (per Boreas Mun)

Qualsevol altre simulador que no aparegui en els altres fòrums.

Autor: rush » 28 jul. 2015, 20:23

El següent dia la primera que va volar va ser Valentina Kerman que va presentar un concepte totalment nou: l'avió. Un aparell que utilitzava l'aire per tenir sustentació mitjançant unes ales. També feia servir un motor a reacció molt menys potents que els coneguts fins ara, però apropiat pel vol horitzontal en l'atmosfera.

Aquell vol va presentar diverses dificultats que fins ara no s'havien experimentat. La primera, l'enlairament. Degut a la poca potència del motor a reacció va ser necessari enlairar el V-16 de forma horitzontal fent-li agafar velocitat en una pista fins que les ales van donar prou sustentació.

Un cop enlairat l'avió el seu vol era molt estable i el seu control molt senzill, cosa que va confirmar que seria un aparell totalment apte per a l'exploració de Kerbin.
En aquell vol Valentina Kerman va localitzar un aeròdrom abandonat amb pista de terra i uns hangars en una illa propera al centre espacial.

Aquí es va presentar la segona dificultat d'aquest tipus de vol: l'aterratge. Per aterrar calia seguir el procés a la inversa de l'enlairament, però la maniobra va resultar ser molt més difícil i el V-16 va acabar estavellant-se i fent-se miques. Per sort Valentina Kerman no va sofrir danys i es va passejar per l'aeròdrom fins que la van anar a recollir.

El V-16 rodant per la pista per enlairar-se.
Imatge

El V-16 a l'aire i maniobrant!
Imatge

Així va quedar el V-16 després de "l'aterratge"
Imatge

Explorant l'aeròdrom descobert.
Imatge
Imatge
Imatge
Avatar de l’usuari
rush
Cap del DCS
Cap del DCS
 
Entrades: 1557
Membre des de: 26 des. 2010, 20:58

Autor: rush » 29 jul. 2015, 16:34

El proper en volar aquell dia va ser Jebediah Kerman amb un nou cohet. El Jeb5 (el 4 no es va arribar a construïr). L'objectiu d'aquell vol era aconseguir fer una òrbita a Kerbin.

El Jeb5 era un cohet amb 3 etapes, la primera amb 4 motors de combustible sòlid, la segona amb un motor de combustible líquid amb suficient combustible per acabar de posar la nau en órbita, i la tercera un altre motor de combutible líquid, però amb menys combustible per acabar d'entrar en òrbita, i sortir-ne, ja que en Jeb Kerman no tenia intenció de quedar-se eternament donant voltes a Kerbin.

El vol va ser un èxit. A l'enlairament es va anar corbant la trajectòria per aprofitar l'ajuda de la gravetat. Quan des del centre de control es va observar que el punt més alt de la trajectòria ja era fora de l'atmosfera es va apagar el coet i va seguir la seva trajectòria per la inèrcia que portava. Un cop assolit aquest punt es va tornar a engegar el coet a plena potència per tal d'ampliar la trajectòria fins a traçar una òrbita al planeta. Es va obtenir una trajectòria ovalada amb un Apoapsis (punt més llunyà) de 356km i un Periapsis (punt més pròxim) de 70km. Un cop assolida l'òrbita en Jeb Kerman va fer dues òrbites a Kerbin, va fer diversos experiments científics. Per tornar a Kerbin es van engegar els motors del coet quan era a l'Apoapsis i en sentit contrari a l'òrbita per tal de perdre velocitat, fins a conseguir un Periapsis d'uns 30km, suficient per entrar a l'atmosfera i fer que aquesta frenés la nau fins a fer-la caure al planeta, amb paracaigudes per suposat!

El Jeb5
Imatge

Els 4 motors sòlids a plena potència!
Imatge

Segona fase. Inclinant la trajectòria per arribar a un Apoapsis de 70km
Imatge

El coet ja te inèrcia suficient. Es paren els motors.
Imatge

Aquí es veu la trajectoria calculada des del centre de control. Motors apagats fins a arribar al punt Ap.
Imatge

Arribats al punt Ap. Motors a plena potència per engrandir l'òrbita.
Imatge

Òrbita aconseguida! No quedava combustible per fer més correcions, només per tornar.
Imatge

Vista de Mun des del punt més alt de l'òrbita. Algun dia hi arribarem!
Imatge

Surt el sol.
Imatge

Fent experiments a l'espai exterior.
Imatge

Apunt per la reentrada. Deixant l'últim motor.
Imatge

Reentrada. L'atmosfera frena el mòdul.
Imatge

Caient sobre el desert de Kerbin.
Imatge

Paracaigudes oberts.
Imatge

Final de missió.
Imatge
Imatge
Imatge
Avatar de l’usuari
rush
Cap del DCS
Cap del DCS
 
Entrades: 1557
Membre des de: 26 des. 2010, 20:58

Autor: rush » 30 jul. 2015, 16:48

Aquell mateix dia Werner von Kerman va llançar el primer satèl·lit no tripulat: el Kerbsat1. La seva intenció era escanejar tota la superfície de Kerbin per fer-ne un mapa des de l'espai amb un satèl·lit no tripulat que després transmetria les dades al Centre Espacial i es destruïria.

Per això von Kerman va fer un potent coet, molt semblant al Jeb5 però afegint-hi una altre etapa de motors de combustible sòlid.
El satèl·lit es va col·locar en l'òrbita destijada, una òrbita que passava pels pols per tal de que el planeta anés rotant sota el satèl·lit i es pogués escanejar tota la superfície.
En aquest primer vol però es va veure la limitació que tenien aquests satèl·lits: al no estar tripulats necessitaven constantment energia elèctrica, ja que si aquesta energia s'acaba el satèl·lit queda incomunicat i inoperatiu. Tot i que von Kerman va posar gran quantitat de piles recarregables per donar electricitat al satèl·lit aquestes van ser insuficients. L'energia estava casi exhaurida després de 3 òrbites, i l'única forma de recarregar les piles era engegar el motor del coet, però això feria que la nau es desviés de l'òrbita i la recàrrega era molt lenta. Finalment es va optar per transmetre les dades que s'havien recollit i estavellar el satèl·lit al mar.

El Kerbsat1
Imatge

Ignició!
Imatge

Després de deixar la primera etapa.
Imatge

Motor parat per continuar agafant alçada amb la inèrcia obtinguda.
Imatge

Engegant el motor a tota potència per situar el satèl·lit en l'òrbita desitjada.
Imatge

Orbita aconseguida!
Imatge
Imatge

Escanejant Kerbin.
Imatge

Reentrada a l'atmosfera. Últim contacte amb el Kerbsat1.
Imatge

Imatge obtinguda.
Imatge
Imatge
Imatge
Avatar de l’usuari
rush
Cap del DCS
Cap del DCS
 
Entrades: 1557
Membre des de: 26 des. 2010, 20:58

Autor: rush » 10 ago. 2015, 20:35

Després d'aquells dos vols l'activitat es va parar una mica. Calia plantejar nous objectius i nous dissenys i tecnologies per assolir-los.

En Jebediah Kerman escrivia:
Crec que hem arribat al límit del que podem fer amb la tecnologia actual. Per anar a Mun hem de tenir tecnologia que ens permeti abandonar l'òrbita de Kerbin. Hem de tenir cohets que ens deixin a l'òrbita de Kerbin amb suficient combustible per poder-la abandonar i tornar amb garanties. Necessitaríem més potència o poder posar més propulsors, però estructuralment els cohets no aguanten més propulsors sense tornar-se poc controlables i fer perillar la seva integritat.


Queda clar doncs que en Jebediah pensava en nous horitzons, però la tecnologia el limitava.

Per la seva banda en Wener von Kerman es trobava amb altres limitacions. En el seu cas el limitant era l'energia disponible per a les sondes no tripulades. En les seves paraules:
He pogut demostrar que les sondes són una forma viable, barata i poc arriscada d'explorar l'espai. Hi ha el limitant de l'energia elèctrica. De poder obtenir una font millor d'energia ja podria escanejar tot Kerbin i segurament Mun. Però la capacitat de les bateries actuals no ho permet i la seva recàrrega és complicada i lenta. Caldrà trobar una font barata i fàcil d'utilitzar.


La que si va seguir explorant va ser Valeria Kerman tot evolucionant el V-16 per augmentar-ne la capacitat de combustible i afegir nous aparells científics. Valeria Kerman va escriure:
Amb el V-16 i les modificacions que hi he anat fent he pogut explorar diversos racons del nostre planeta. Un planeta que és molt més variat i interessant del què semblava en un principi. He pogut passejar-me per les muntanyes, per deserts, per muntanyes nevades... encara em queden racons per descobrir. Un dels més interessants serien els pols del planeta però de moment el combustible no em permet arribar-hi.


Algunes fotos de les exploracions de Valeria Kerman:

El V-16 sortint de l'aerodrom:
Imatge

La cabina del v-16:
Imatge

Sobrevolant les muntanyes:
Imatge

Aterrant a les muntanyes amb paracaigudes:
Imatge

Aterrat a les muntanyes:
Imatge

Escalant:
Imatge

En una muntanya nevada:
Imatge

Al desert:
Imatge
Imatge
Imatge
Avatar de l’usuari
rush
Cap del DCS
Cap del DCS
 
Entrades: 1557
Membre des de: 26 des. 2010, 20:58

Autor: rush » 12 ago. 2015, 00:07

From: Bill Kerman
To: Jebediah Kerman
Subject: Ho he trobat!

Hola Jeb, com va?
He trobat la solució als nostres problemes, es diu reforç! Es tracta d'una barra metàl·lica amb forats als extrems per posar-hi cargols. Usant-la en els llocs apropiats i fixant els motors de combustible sòlid entre ells podrem obtenir més rigidesa i fer un coet més potent, amb més motors i potser una altre etapa. Això ens hauria de deixar a l'òrbita de Kerbin amb suficient combustible per apropar-nos a Mun.

Salutacions, Bill

Aquest e-mail va ser l'inici d'una missió que en aquell moment va ser èpica. En Jebediah, en Bill i en Bob van dissenyar una nova nau. Els seus càlculs els indicava que la nau podria arribar a Mun, però si hi aterrava segurament no en podria tornar. Tot i que a en Jeb li agradava molt Mun, no tenia intenció de quedar-s'hi, doncs no se sap si allà hi ha reserves de Kervodka o no.
La següent opció era establir una òrbita a Mun i tornar, però tampoc sabien si tindrien prou combustible. Si no era gaire temptador quedar-se a Mun, encara ho era menys quedar-s'hi donant voltes dins una càpsula minúscula.
La darrera opció era passar per Mun i tornar. Concretament es va calcular que es podia establir una òrbita a Kerbin amb un Apoapsis prou llunyà com perquè la nau entrès sota la influència de Mun i aquesta fos capturada temporalment, però sense establir una òrbita, de forma que en tornar a escapar de Mun la nau tornès a entrar a l'òrbita de Kerbin. D'aquesta forma la tornada de Mun seria "gratuïta" i només caldria gastar combustible per reduïr l'òrbita a Kerbin i aterrar.

Van dissenyar el Jeb6, que bàsicament consistia en un Jeb5 amb una nova etapa de motors de combustible sòlid. Es va veure que la potència era excessiva i que es gastava molta energia en vèncer el fregament de l'aire, però el Jeb6 va aconseguir l'objectiu de posar una nau en òrbita amb suficient combustible per emprendre l'aproximació a Mun.

4 dies després Jeb Kerman aterrava a Kerbin convertint-se en el primer Kerbal que havia abandonat temporalment l'òrbita de Kerbin, i en el Kerbal que més s'havia apropat a Mun.

El Jeb6
Imatge

Ignició
Imatge

Havent deixat la primera etapa. La velocitat que portava la nau era tant gran que es va produïr escalfament com si fos una reentrada a l'atmosfera.
Imatge

Els motors de combustible sòlid ja han fet la feina i només queden els de combustible liquid amb suficient combustible per emprendre el viatge a Mun.
Una primera fase per ajustar l'òrbita a Kerbin i fer el salt cap a Mun amb el que quedi, i una segona per acabar el salt a Mun i tenir reserves per tornar.
Imatge

Càlculs per a la missió. En taronja la línia trajectoria que hauria de seguir la nau per posar-se sota la influència de Mun. En lila els moments en que la nau seria capturada per Mun i en verd l'orbita que tindria la nau un cop abandonada la influència de Mun.
Imatge

Després de realitzar al maniobra. Es pot veure que va ser un èxit.
Imatge

Kerbin a mig camí de Mun
Imatge

Mun a mig camí.
Imatge

En el punt més proper a Mun.
Imatge

Kerbin des de Mun.
Imatge

En Jebediah Kerman no va perdre l'oportunitat de sortir de la càpsula per veure millor Mun. Tant a prop i tant lluny!
Imatge

De tornada a Kerbin es va establir una òrbita que en el seu punt més baix entrés dins l'atmosfera per tal de frenar la nau progressivament ja que sino la velocitat seria massa alta. Va caldre fer tres òrbites abans que la nau aterrés.
Imatge

Trajectòria de caiguda a Kerbin després de les òrbites.
Imatge

Gastant l'última gota de combustible en frenar la nau.
Imatge

Deixant l'últim motor.
Imatge

Reentrada.
Imatge

Amb els paracaigudes oberts pocs moments abans d'aterrar.
Imatge

Fi de la missió!
Imatge
Imatge
Imatge
Avatar de l’usuari
rush
Cap del DCS
Cap del DCS
 
Entrades: 1557
Membre des de: 26 des. 2010, 20:58

Autor: Buran » 12 ago. 2015, 11:58

Impressionant !!!! çXD çXD çXD çXD

Imatge
Avatar de l’usuari
Buran
Community Manager
Community Manager
 
Entrades: 2057
Membre des de: 11 des. 2010, 18:16
Ubicació: Barcelona - Catalunya

Autor: rush » 12 ago. 2015, 22:05

Un dia, després de moltes hores de treball sense resultat, Werner Von Kerman va deixar el seu laboratori i va sortir a passejar pels entorns del Centre Espacial. En aquella passejada se li va ocórrer una idea brillant:

Hem estat tant centrats en Mun que no ho hem vist. La gran font d'energia que fa funcionar la vida d'aquest planeta, la gran font que ens escalfa, al voltant de la qual giren tots els altres planetes. Aquesta gran font es Kerbol. Està disponible a tot el sistema Kerbolar. És una font inesgotable, infinita... si pogués fer-la servir per alimentar les naus o recarregar les bateries l'autonomia de les meves sondes seria infinita.


Von Kerman va tornar corrent al seu despatx, i va escriure un e-mail a tots els fabricants de components, xatarreros i aficionats al bricolatge. Necessitava una forma de poder convertir l'energia del sol en energia elèctrica.

Es van presentar projectes molt diversos, des de forns solars, a bullidors de Kervodka. Però el més interessant van ser una cosa anomenada panell solar. Unes peces primers, d'una mena de vidre que convertien la llum del sol en electricitat. Von Kerman va treure la majoria de bateries del Kerbsat1 i en va recobrir la superfície de panells solars, deixant una bateria més gran. Amb això esperava poder obtenir l'autonomia necessària.

La missió va ser un èxit i el Kerbsat2 va poder escanejar tota la superfície de Kerbin i es va quedar en òrbita molt temps sense esgotar-se mai les seves bateries.

El Kerbsat2 amb els panells solars.
Imatge

Ignició!
Imatge

El coet ascendint a gran velocitat.
Imatge

Els coets de combustible sòlid ens deixen amb aquesta trajectòria. Ara cal ampliar-la perquè es formi una òrbita que passi pels pols.
Imatge

Calculant la maniobra per assolir la nova òrbita.
Imatge

Òrbita conseguida!
Imatge

El Kerbsat2 passant per sobre un pol tot escanejant el planeta.
Imatge

Imatge de l'escaneig del planeta.
Imatge
Imatge
Imatge
Avatar de l’usuari
rush
Cap del DCS
Cap del DCS
 
Entrades: 1557
Membre des de: 26 des. 2010, 20:58

Autor: rush » 14 ago. 2015, 15:28

Amb l'experiència del Kerbsat2 i l'experiència del primer vol a Mun de Jebediah Kerman, Werner Von Kerman va veure possible llançar una altre sonda per escanejar la superfície de Mun. Si ve es necessitaria combustible per reduir la velocitat relativa de la sonda per tal que la feble gravetat de Mun la pogués capturar, no caldria combustible per escapar-ne i tornar a Kerbin.

Werner Von Kerman també va aprofitar per utilitzar un nou model de coets de combustible sòlid més potents que permetien substituir les dues primeres fases del Kerbsat2 per una de sola.

La missió va ser un èxit i el Munsat2 (l'1 no es va construir mai, o bé en Werner es va descomptar) va completar la missió en 15 dies. Es va obtenir un mapa d'alçades de Mun que segurament seria d'utilitat per a futures missions a Mun.
El Munsat2 es va convertir en el primer objecte llençat de Kerbol que entrava a l'òrbita d'un altre element del sistema Kerbolar que no fos Kerbin

El MunSat2. Com es pot veure era una nau molt menys complexa gràcies als nous motors.
Imatge

Ignició! Els nous motors en acció.
Imatge

La velocitat aconseguida també va ser molt alta. Els nous motors rendien com s'esperava.
Imatge

Òrbita de Kerbin que servirà per iniciar la maniobra cap a Mun.
Imatge

Càlculs de la maniobra per anar a Mun.
Imatge

Motors a plena potència! El MunSat2 posa romb cap a Mun!
Imatge

Trajectòria aconseguida. Ara només cal esperar que la nau sigui capturada per Mun.
Imatge

Anant a Mun.
Imatge

Quan Mun va capturar el Munsat2 es va poder obtenir aquesta magnífica fotografia amb Mun, Kerbin i Kerbol.
Imatge

Arriba el punt de reduir la velocitat respecte de Mun perquè aquesta capturi en MunSat2. Per aconseguir-ho caldrà engegar el motor en el Periapsis però posant la nau en sentit contrari a la trajectòria. Aquí es veuen els càlculs de la maniobra.
Imatge

Després d'executar la maniobra i corregir l'òrbita obtinguda el Munsat2 obté una òrbita perfecte sobre Mun.
Imatge

Ara només fa falta inclinar l'òrbita per tal de fer una òrbita que passi per sobre els pols per fer possible l'escaneig de Mun.
Imatge

Òrbita conseguida. Al fons es veu Kerbin amb el Kerbsat2.
Imatge

El Munsat2 escanejant Mun.
Imatge

Resultat de la missió.
Imatge
Imatge
Imatge
Avatar de l’usuari
rush
Cap del DCS
Cap del DCS
 
Entrades: 1557
Membre des de: 26 des. 2010, 20:58

Autor: rush » 16 ago. 2015, 23:07

A rel de l'èxit dels satèl·lits que Werner Von Kerman va posar en les òrbites de Kerbin i Mun es va posar en contacte amb Werner un altre Kerbal que va tenir molta importància en aquesta història: en Galileo Kerman.

Galileo Kerman era un observador i un teòric. Es dedicava a contemplar els moviments dels punts en el cel i observarlos, una forma com una altre de passar el temps. Les seves observacions i càlculs però el van portar a pensar que Kerbin tenia un altre satèl·lit, i encara més, que Kerbin no era l'únic planeta que girava al voltant de Kerbol. Ningú més s'havia dedicat a fer aquestes observacions i per tant ningú s'havia plantejat això.

En Galileu va demanar a en Werner de posar en òrbita de Kerbin un telescopi gegant per poder veure tots aquests planetes. En Werner va acceptar amb la condició que el primer que calia investigar era si hi havia un altre satèl·lit a Kerbin o no, ja que així hi podria enviar una altre sonda. Amb aquestes condicions Galileu i Werner es van posar d'acord i van començar a treballar junts per enviar el Kerble1 a l'espai.

En aquest punt el lector es preguntarà perquè enviar un telescopi a l'espai per observar un objecte tant pròxim com la segona lluna de Kerbin si s'hauria pogut fer amb el mateix telescopi des de la superfície de Kerbin. Cal tenir en compte que en aquells moments tot el que estava relacionat amb l'espai estava de moda, i semblava que qualsevol cosa que es pogués fer a l'espai era absurd fer-la a la superfície de Kerbin. També hi havia el fet que Galileu volia utilitzar el Kerble per observar objectes més llunyans i pensava que s'obtindrien imatges més nítides si no hi havia l'atmosfera de Kerbin pel mig.

Dit i fet en Werner va utilitzar el mateix coet que tants bons resultats li havia donat posant com a càrrega el Kerble1.
La missió va ser un èxit i el Kerble1 va enviar unes boniques imatges de Mun, i va descobrir la segona lluna, a la que van anomenar Minmus. Un petit satèl·lit de gel amb un relleu arrodonit.

El Kerble1
Imatge

Després de l'enlairament s'obté una òrbita el·lipsoidal. Cal fer-la circular. Càlculs per circularitzar l'òrbita.
Imatge

Motors a plena potència.
Imatge

Òrbita circulat.
Imatge

El Kerble1 en posició sobre Kerbin.
Imatge

Imatge de Mun.
Imatge

Detall del gran cràter de Mun.
Imatge

Seqüència de fotos de Minmus.
Imatge

Imatge

Imatge

Imatge
Imatge
Imatge
Avatar de l’usuari
rush
Cap del DCS
Cap del DCS
 
Entrades: 1557
Membre des de: 26 des. 2010, 20:58

Autor: rush » 19 ago. 2015, 15:06

Immediatament després de la descoberta de Minmus Werner von Kerman va decidir enviar-hi una sona. Va utilitzar una sonda idèntica a la que havia fet servir per escanejar Mun. Tot i que Minmus estava més lluny la seva menor gravetat feia que es gastés menys combustible en les correccions d'òrbita al seu voltant.

El viatge a Minmus i tots els ajustaments d'òrbita van durar 20 dies. La sonda va necessitar 15 dies més per escanejar Minmus.
El Minmus1 es va convertir en el primer visitant de Minmus, el primer en entrar a la seva òrbita i en l'objecte que havia anat més lluny des de Kerbin fins a aquell moment.

Ignició.
Imatge

Detall dels càlculs per arribar a Minmus.
Imatge

Coet a plena potència per escapar de Kerbin i arribar a Minmus.
Imatge

Acostant-se a Minmus.
Imatge

A l'òrbita de Minmus. Es pot veure que és un satèl·lit més petit que Mun.
Imatge

Imatge de l'escaneig de Minmus.
Imatge
Imatge
Imatge
Avatar de l’usuari
rush
Cap del DCS
Cap del DCS
 
Entrades: 1557
Membre des de: 26 des. 2010, 20:58

AnteriorSegüent

Torna a: Altres Simuladors

cron